Lípid.html



Els lípids són biomolècules orgàniques formades principalment per carboni, hidrogen i oxigen. Són insolubles en aigua, però sí en dissolvents orgànics. Popularment són coneguts com a greixos i olis. Es poden classificar en dos grans grups: saponificables i insaponificables.

edita Lípids saponificables

Els lípids saponificables són aquells que tenen àcids grassos. Es diuen així perquè el grup carboxílic de l'àcid gras pot reaccionar amb un grup alcohol formant un èster i una molècula d'aigua (reacció de saponificació). En aquest grup es troben els àcids grassos, els triglicèrids, les ceres i els fosfolípids.

edita Àcids grassos

Article principal: Àcid gras

Els àcids grassos estan compostos d'una cadena hidrocarbonada amb un grup àcid. El seu nombre d'àtoms de carboni és sempre parell. La seva configuració química provoca que tingui un extrem hidròfob (la cadena hidrocarbonada) i un altre d'hidròfil (el grup àcid, perquè d'ell es pot alliberar un ió d'hidrogen, fent que una molècula d'aigua s'uneixi al grup mitjançant un enllaç d'hidrogen). Els àcids grassos poden ser saturats (si no tenen dobles enllaços) o bé insaturats (si tenen dobles enllaços).

edita Triglicèrids

Article principal: Triglicèrid

Els triglicèrids estan constituïts per la unió mitjançant una reacció de saponificació d'una molècula de glicerina (propanotriol) amb tres àcids grassos. Amb una reacció d'hidròlisi podem alliberar els àcids grassos i la glicerina per tal de transformar-los en energia en forma d'ATP. Per aquest motiu, els triglicèrids constitueixen la reserva energètica dels organismes vius. En mamífers, són emmagatzemats principalment en el teixit adipós blanc.

edita Cèrids

Article principal: Cera

Les ceres es formen per la unió d'una àcid gras de cadena llarga amb un alcohol mitjançant una reacció de saponificació. La principal característica d'aquestes substàncies és la seva impermeabilitat, pel què els organismes vius l'empren per a impermeabilitzar els seus teixits de revestiment exterior o bé per a netejar-los. Una altra característica es que tenen un punt de fusió alt, sempre per sobre dels 60ºC.

edita Fosfolípids

Article principal: Fosfolípid

Els fosfolípids estan formats per una glicerina, dos àcids grassos (un saturat i un altre d'insaturat) i un grup fosfat. Constitueixen un dels components de la membrana plasmàtica de les cèl·lules. També formen les beines de mielina de les neurones, indispensables pel bon funcionament del sistema nerviós.

edita Lípids insaponificables

Els lípids insaponificables són aquells que no contenen àcids grassos. En conseqüència, no poden formar la reacció de saponificació. Dintre dels lípids insaponificables podem trobar els esteroides i els terpens.

edita Esteroides

Article principal: Esteroide

Els esteroides són lípids derivats del grup esterà (ciclepentàperhidrofenantrè). Dintre dels esteroides trobem el colesterol, la vitamina D i les hormones esteroides.

edita Terpenoides

Article principal: Terpè

Els terpèns o isoprenoides són polimeritzacions de l'isoprè. Donen pigmentacions a alguns teixits vegetals, així com també constitueixen olis essencials. Entre els terpens podem trobar el carotè i la xantofil·la.

El carotè està format per la polimerització de vuit isoprens. Proporciona una coloració de color vermell. Present al tomàquet i la pastanaga, a partir d'ella el fetge és capaç de sintetitzar dues molècules de vitamina A (polimerització de quatre isoprens), que prevé la ceguesa crepuscular.

La xantofil·la també està constituïda per la polimerització de vuit isoprens, amb la peculialitat que té un grup alcohol a cada extrem. Això fa que proporcioni una coloració de color groc. Està present en algunes flors, com la margarida.

edita Icosanoides

Article principal: Icosanoide

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lípid