Llaüt.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
 |
Per a l'embarcació de vela llatina, vegeu Llagut. |
El llaüt (de l'àrab العود al-aüd) és un instrument de corda pinçada en forma de mitja pera, unit a un mànec. Té una forma semblant a la bandúrria, tot i que la seva caixa de ressonància és més gran i la intensitat del so és més greu.
Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Fou molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i va ressorgir de nou al segle XX.
Per extensió, també s'anomena llaüt tot aquell instrument en què les cordes se situen en un pla paral·lel a la caixa durant tota la llargada d'un mànec ixent.
La seva afinació més habitual, de la primera a la sisena corda, és mi-si-fa#-do#-sol#.
edita Parts
El llaüt consta de les parts següents:
- Claviller
- Clavilla
- Celleta
- Trastos
- Mànec
- Batedor o diapasó
- Caixa de ressonància
- Roseta
- Cordes
- Pont
- Cordal
- Diapesor
- Trasts
edita El llaüt àrab
El llaüt utilitzat als països àrabs i a tot l'Orient Mitjà no té trastos, ja que impedirien la realització dels quarts de to, necessaris en les escales orientals. Té el mànec una mica més curt en comparació amb el llaüt europeu i una caixa de ressonància més grossa. Normalment compta amb un bordó, o corda greu, i quatre dobles cordes. El seu registre és de dues octaves i mitja. Aquest instrument és utilitzat en la musica clàssica i popular de tots els països àrabs, a més de Turquia, l'Iran, el Pakistan, Armènia i Grècia.