|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla ser que la conquesta de Mallorca (1229) n’impulsà la redacció. Jaume I mor el 1276, per tant, l’obra degué ésser quasi acabada poc abans. No obstant això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343.
edita Característiques principals de la Crònica:
edita EstructuraLa Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l’epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort. El conqueridor fou ben explícit a l’hora d’expressar la finalitat de les seves “memòries”: “E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...”. edita ArgumentEl contingut de la Crònica es podria dividir en quatre parts:
edita Llengua i estilLa intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la Crònica. El rei, a qui agrada d’aparèixer com un heroi d’epopeia, no sempre fa història militar i política, sinó que sovint ens mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat. A la Crònica es fa ús d’un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, utilització de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, castellà, aragonès, àrab, francès, etc.). edita Capítols
edita Còdexs i edicionsEs conserven dos còdexs de Llibre dels fets. El més antic data de 1314 i és la traducció llatina de fra Pere Marsili. El següent és el còdex de Poblet, encarregat per l'abat del monestir Ponç de Copons al copista fra Celestí des Torrents. Trancrit en una perfecta lletra gòtica librària rodona i il·luminat amb dues miniatures, fou acabat de transcriure el 17 de setembre de 1343. Aquest còdex i el de fra Pere Marsili són els únics que s'han salvat de les destruccions i saquejos que va patir el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet a mans dels revolucionaris anticlericals durant el segle XIX i el segle XX. Després de passar per diverses mans va acabar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, on es conserva actualment. edita Vegeu també
edita Enllaços externs |
| All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog. |