Lo Puèi de Velai.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||||
| Localització | |||||
  Issoire
Localització de Lo Puèi de Velai a França
|
|||||
| Comuna del Velai | |||||
 |
|||||
| Estat • Regió • Departament • Mancomunitat |
França Alvèrnia Alt Loira Comunitat d'aglomeració del Puèi de Velai |
||||
| Gentilici | Ponots (en francès) | ||||
| Llengua local | Occità alvernès | ||||
| Superfície | 16,79 km² | ||||
| Altitud | 600 m | ||||
| Població (1999) • Densitat |
20.490 hab. 1.220,37 hab/km² |
||||
| Coordenades | 45° 02′ 39″ N 03° 53′ 0″ E | ||||
| Dirigents: • Alcaldessa: |
Arlette Arnaud-Landau (PSF) |
||||
| Codi postal | 43000 |
||||
| Web | |||||
.svg)
Lo Puèi de Velai (en francès i oficialment Le Puy-en-Velay) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alt Loira, a la regió d’Alvèrnia. És la capital de la comarca occitana del Velai. Està situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del riu Loira. Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu.
edita Economia
És una ciutat eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció. Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l'edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als ss XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models; al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina.
edita Història
Habitada antigament pel poble dels vellaves, als voltants d'ella els romans hi fundaren el poblat d'Anicum, organitzada com a seu de bisbat ja en el segle III. Fou una ciutat de pelegrinatges durant l'edat mitjana, com el que va fer el 950 o 951, Godescalc, bisbe de Lo Puèi de Velay, a Santiago de Compostel·la. Molts tractadistes han vist una influència mossàrab en la decoració del santuari de la Mare de Déu (Nòstra Dòna de Lo Puèi), obra primitiva a la qual hom afegí una nau romànica cupulada al segle XII; posseeix un claustre carolingi amb afegits romànics posteriors i pintures romàniques que representen Sant Miquel amb les vestidures imperials, i guarda la Bíblia carolíngia de Teodulf. La ciutat posseeix també l'església de Sant Laurenç (s XIII) i nombroses cases antigues, romàniques i gòtiques.
