Mèxic.html



Per a altres significats, vegeu «Mèxic (desambiguació)».

Estados Unidos Mexicanos

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Idiomes oficials	Castellà1
Capital	Ciutat de Mèxic 19° 24′ N, 98° 57′ OCoordenades: 19° 24′ N, 98° 57′ O
Ciutat més gran	Ciutat de Mèxic
Govern President	República federal Felipe Calderón
Superfície  - Total  - Aigua (%)	1.972.550 km² (14è) 2,5%
Població  - Estimació 2005  - Cens 2008  - Densitat	(11è) 106.682.500 54 hab/km² (117è)
Moneda	Peso mexicà (MXP, $)
Fus horari  - Estiu (DST)	CHT (UTC-6) (UTC-8) Sí, UTC (UTC *)
Independència	d'Espanya 16 de setembre de 1810
Himne nacional	Himno Nacional Mexicano l'himne nacional mexicà
Domini internet	.mx
Codi telefònic	+52
Gentilici	Mexicà, mexicana
Membre de: NAFTA, G-3, ONU, OEA,OCDE, APEC 1Llengua oficial de facto. El govern reconeix el castellà i 62 llengües indígenes com a "llengües nacionals".

Mèxic (en castellà: México o Méjico),^[1] oficialment, els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord. Limita al nord amb els Estats Units d'Amèrica, al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic, al sud-est amb Guatemala, Belize i la mar Carib, i a l'est amb el Golf de Mèxic. Els Estats Units Mexicans són una federació de trenta-un estats i un districte federal, la ciutat de Mèxic, la qual és una de les àrees metropolitanes més poblades del món.

Amb una superfície al voltant dels 2 milions de quilòmetres quadrats,^[2] Mèxic és el cinquè país més gran d'Amèrica i el catorzè més gran del món. Amb una població de 103 milions d'habitants, és l'onzè país més poblat del món, i el país castellanoparlant més poblat del món.

Tot i presentar contrastos molt marcats de riquesa i pobresa,^[3] Mèxic és una potència regional de l'Amèrica Llatina.^[4] És membre de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (ODCE) des del 1994, i un país de renda mitja-alta,^[5] amb el tretzè Producte interior brut més gran del món, després d'Espanya. La seva economia està molt lligada amb l'economia dels seus socis de l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord. Les eleccions generals del 2000 van presenciar l'arribada d'un partit d'oposició al poder federal des de 1929.

edita Toponímia

Article principal: Toponímia de Mèxic

México-Tenochtitlán

Després d'aconseguir la seva independència d'Espanya, es va decidir que el país havia d'anomenar-se com la seva capital, la ciutat de Mèxic, el nom original de la qual era México-Tenochtitlán, en referència a la tribu nahua dels mexiques, el poble principal de la civilització asteca. L'origen del nom dels mexiques no es coneix amb precisió i se n'han fet nombroses interpretacions i teories. Per a alguns,^[6] es deriva de la paraula nàhuatl Mexitl o Mexitli, un nom secret del déu de la guerra i patró dels asteques, Huitzilopochtli; en aquest cas, Mèxic significa "lloc on habita Mexitli". Una altra hipòtesi suggereix que la paraula nahua Mexiko, es deriva de metztli, "lluna", xictli, "melic", "centre" o "fill", i el sufix -co, "lloc", i per tant significa "Lloc al centre de la lluna", o més aviat "lloc al centre del Llac de la Lluna", en referència al Llac de Texcoco. El sistema de llacs interconnectats, del qual Texcoco era el més gran i es trobava al centre, tenia la forma d'un conill, la mateixa imatge que els asteques veien sobre la lluna. Tenochtitlán, per tant, es trobava al centre (o al melic) del llac (lluna/conill).^[7] Finalment, una altra hipòtesi suggereix que el nom es deriva de Meclti, la deessa del maguei o atzavara.^[7]

El nom de la ciutat es va transliterar al castellà com a México, amb el valor fonètic de la x en el castellà medieval, la qual representava la fricativa postalveolar sorda (/ʃ/). En castellà, aquest so, i la fricativa postalveolar sonora /ʒ/), representada amb la grafia j, es van fusionar en una fricativa velar sorda (/x/) durant el segle XVI,^[8] la qual cosa va produir la variant ortogràfica Méjico en diverses publicacions, principalment a Espanya, mentre que a Mèxic i altres països castellanoparlants, México és l'única variant ortogràfica utilitzada. Recentment, la Real Academia Española, la institució encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castellà és México.^[9] En català, la x de "Mèxic" sovint no representa el so original, sinó la consonant doble /ks/ o col·loquialment la fricativa postalveolar sonora.

edita Geografia física

Article principal: Geografia física de Mèxic

Mapa de Mèxic

Mèxic és situat al subcontinent de l'Amèrica del Nord. Geològicament la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central és l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexicà—incloent-hi la península de Yucatán—en aquesta regió; fisiogràficament l'Eix Volcànic Transversal (o la Sierra Nevada) divideix les dues regions.^[10] Geopolíticament, tanmateix, la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central és la frontera amb Belize i Guatemala.

La superfície total de Mèxic es de 1.972.550 km², que inclou aproximadament 6.000 km² d'illes situades a l'oceà Pacífic (com ara les illes Guadalupe i Revillagigedo), al mar Carib i al Golf de Califòrnia. Mèxic comparteix una frontera al nord amb els Estats Units de 3.141 km; al sud amb Guatemala de 871 km i amb Belize de 251 km.

edita Topografia

Pic d'Orizaba

Desert de Sonora

La topografia mexicana és força accidentada. El territori mexicà és situat en una de les àrees tectòniques més dinàmiques del món; és part de l'"Anell de Foc" del Pacífic, una regió d'activitats volcànica i sísmica.^[3] Mèxic es troba a la regió occidental de la placa Nord-americana i la seva intersecció amb la Placa de Cocos i la Placa del Carib. Fisiogràficament el país pot subdivdir-se en nou regions principals:^[3]

• La península de Baixa Califòrnia, al nord-oest del país.
• Les terres baixes del Pacífic, una franja molt estreta entre el Golf de Califòrnia o l'oceà Pacífic i la Sierra Madre Occidental.
• L'Altiplà Mexicà, situat entre la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental.
• La Sierra Madre Oriental, extensió de les Serralades de Nord-amèrica (la Sierra Nevada de Califòrnia i les Muntanyes Rocalloses). S'estén de nord cap a sud on convergeix amb la Serralada Neo-Volcànica
• La Sierra Madre Occidental, també extensions de les Muntanyes Rocalloses, que s'estén de nord cap al sud on convergeixen amb la Serralada Neo-Volcànica.
• La Serralada Neo-Volcànica (o la "Sierra Nevada"), que s'estén d'est cap a l'oest i on es troben els punts més elevats de Mèxic, entre els quals, el Pic d'Orizaba (5.636 m), el Popocatépetl (5.426 m), l'Iztaccíhuatl (5.230 m) i el Nevado de Toluca (4.680 m). Tres de les àrees metropolitanes més grans de Mèxic, es troben a les valls enmig d'aquests quatre punts: Puebla, la ciutat de Mèxic i Toluca.
• Les planes costaneres del Golf, una franja plana entre el Golf de Mèxic i la Sierra Madre Oriental.
• La Sierra Madre del Sur, creuades al mig per l'Istme de Tehuantepec. Al sud, les serralades de Chiapas continuen a Guatemala.
• La península de Yucatán, una regió molt plana, amb pocs rius.

edita Hidrografia

Cabo San Lucas

Atesa la topografia mexicana, a Mèxic hi ha pocs rius molt extensos o llacs naturals. Els rius més importants són el riu Lerma, que neix a la conca de Toluca, omple el Llac de Chapala, el més gran de Mèxic, i desemboca a l'oceà Pacífic. El riu Pánuco neix a l'Altiplà, creua la Sierra Madre Oriental i desemboca al Golf de Mèxic. El riu Balsas drena la Depressió del Balsas i altres regions del sud de l'Altiplà Mexicà, creua la Sierra Madre del Sud i desemboca a l'oceà Pacífic, al sud. El Grijalva i l'Usumacinta, formen un sistema que drena les Serralades de Chiapas i, com el riu Papaloapan, desemboca al Golf de Mèxic. Altres llacs, com ara el Pátzcuaro i Cuitzeo són els romanents dels vastos llacs i pantans que cobrien la major part del sud de l'Alitplà abans de l'arribada dels europeus.^[3]

El nord, per contra, és molt més àrid a l'occident, mentre que el riu més important, és el que forma la frontera entre els Estats Units i Mèxic, el Río Bravo (conegut com a Río Grande als Estats Units). El riu Colorado, que neix als Estats Units, creua una petita porció de Mèxic fins desembocar al Golf de Califòrnia.

edita Clima

Atesa la variació topogràfica del territori, hi ha una gran varietat de climes, des de tropicals i subtropicals, els àrids i desèrtics, fins els climes freds de muntanya temperats. El nord és més àrid, però del centre cap al sud, les pluges són més abundant; les pluges són estacionals, de maig a setembre, temperant el clima de muntanya de l'Altiplà Mexicà, que durant l'estiu, no supera els 28-30°C. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 16-20°C.^[11] La major part de la població viu a aquesta regió. A elevacions més baixes, inferiors als 1.000 m, les temperatures mitjanes són més elevades i superen els 20°C.^[11] A les terres baixes, i la península de Yucatán, els estius són molt càlids, i les temperatures hivernals no baixen dels 15°C. A les Serralades, especialment a la Sierra Nevada, les temperatures són molt baixes i les glaçades són comunes així com la precipitació en forma de neu.

edita Biodiversitat

Un pejelagarto, un lepisosteus endèmic de Mèxic

Mèxic és un dels 17 països megadiversos del món. Amb més de 200.000 espècies diferents, Mèxic és la llar de 10-12% de la diversitat del món.^[12] Mèxic és el primer país del món en biodiversitat en rèptils amb 707 espècies conegudes, segon en mamífers amb 438 espècies, quart en amfibis amb 290 espècies, i quart en flora amb 26.000 espècies diferents.^[13] Mèxic també és considerat el segon país del món en nombre d'ecosistemes i quart en nombre total d'espècies. Aproximadament 2.500 espècies són protegides per lleis mexicanes.^[14] El govern mexicà ha creat el Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes del territori.

A Mèxic, 17 milions d'hectàrees són considerades "Àrees Naturals Protegides" i hi inclouen 34 reserves de la biosfera (ecosistemes inalterats) 62 parcs nacionals, 4 monuments naturals (protegies pel seu valor estètic, científic o històric a perpetuïtat), 26 àrees de flora i fauna protegides, 4 àrees de protecció dels recursos naturals (conservació de la terra, les conques naturals i els boscos) i 17 santuaris (zones de riquesa abundant en espècies).^[12]

edita Política i govern

Article principal: Política de Mèxic

edita Organització política

Palau Nacional, seu històrica del poder executiu

Congrés de la Unió

Felipe Calderón, president de Mèxic amb el president del Brasil, Lula de Silva

Els Estats Units Mexicans són una federació el govern de la qual és representatiu, democràtic i republicà basat en un sistema congressual d'acord amb la Constitució de 1917. La constitució estableix tres nivells de govern: la Unió federal, els governs estatals i els governs municipals. Tots els funcionaris públics en els tres nivells són elegits per mitjà del escrutini uninominal majoritari, per representació proporcional o són designats per altres funcionaris que han estat elegits per mitjà del sufragi.

El govern federal està constituït pels Poders de la Unió, les tres branques de govern separades:

• Legislatiu: el Congrés de la Unió bicameral, constituït pel Senat de la República i la Cambra de Diputats; el Congrés proposa i aprova lleis federals, declara la guerra, imposa o elimina impostos, aprova el pressupost nacional i els tractats internacionals i ratifica les nominacions dels altres executius diplomàtics.
• Executiu: el President dels Estats Units Mexicans, cap de govern i cap d'Estat, així com comandant en cap de les forces armades mexicanes. El president també designa, amb l'aprovació del Senat, els membres del gabinet i altres oficials diplomàtics. El president és responsable d'executar i aplicar la llei, i sanciona o veta les propostes de llei.
• Judicial: la judicatura està constituïda per la Suprema Cort de Justícia, integrada per onze jutges que interpreten les lleis i jutgen els casos de competència federal. Les altres institucions de la judicatura són el Tribunal Electoral i els tribunals col·legials, unitaris i de districte, així com el Consell de la Judicatura Federal.

El cap del poder executiu, el president de Mèxic, és elegit per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari pel vot directe i independentment dels diputats i senadors. La Cambra dels Diputats està conformada per 300 diputats elegits per escrutini uninominal majoritari als districtes en què es postulen i per 200 diputats elegits per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit per les 5 circumscripcions electorals en què està dividit el territori nacional. El Senat està conformat per 64 senadors, dos per cada estat i el Districte Federal, electes al mateix temps per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari; 32 senadors assignats a la primera minoria (un per cada estat i el Districte Federal); i 32 electes per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes en què tot el país conforma una sola circumscripció.

Tots els estats de la federació han de tenir una forma republicana de govern dividida en tres branques: l'executiva, representada per un governador i el seu gabinet; la legislativa, constituïda per un congrés unicameral; i la judicatura.

En la Legislatura del 2006-2009, vuit partits hi són representats; cinc d'ells, tanmateix, no han rep ni en les últimes eleccions ni en les anteriors, més del 4% dels vots nacionals. Els altres tres partits han estat els partits dominants de la política mexicana:

• el Partit Acció Nacional (PAN): un partit de centre-dreta fundat el 1939
• el Partit Revolucionari Institucional (PRI): un partit de centre-esquerra i social-demòcrata, fundat el 1929, per unir a les faccions de la Revolució Mexicana
• el Partit de la Revolució Democràtica (PRD): un partit d'esquerra fundat el 1989 per la coalició de partits socialistes i liberals coneguda com el Front Nacional Democràtic que va postular Cuauhtémoc Cárdenas com a candidat a la presidència el 1988.

El PRI va tenir un poder gairebé hegemònic en la política mexicana des de 1929 amb una participació molt limitada dels partits d'oposició. Des de les reformes electorals de 1977, els partits d'oposició van començar a guanyar més posicions a nivell local i federal. Encara que des de 1947 el primer ajuntament d'oposició va ser elegit a Michoacán, no seria sinó fins el 1989 que el primer governador d'oposició va guanyar a un estat de la federació (Baixa Califòrnia). El 1997 cap partit va aconseguir la majoria absoluta a la Cambra de Diputats, i el 2000 el primer president federal d'un partit d'oposició va ser elegit des de 1929.

El 2006, Felipe Calderón va guanyar Andrés Manuel López Obrador en les eleccions més competides de la història del país. El 6 de setembre, 2006, el Tribunal Electoral va declarar Calderón vencedor de les eleccions i president electe. Va jurar davant el Congrés en una cerimònia ràpida enmig de les protestes enèrgiques dels diputats de la coalició que encapçalava López Obrador que l'acusaven de frau electoral.

edita Relacions exteriors i defensa

El president mexicà Felipe Calderón, i el primer ministre del Canadà Stephen Harper, en la Cimera de Nord-amèrica

Tradicionalment, i des de la Revolució Mexicana fins el 2000, les relacions exteriors de Mèxic s'havien realitzat segons la doctrina Estrada, que ha rebut el seu nom en honor al seu creador, Genaro Estrada. Aquesta doctrina té una visió estricta de sobirania, i declara que els governs estrangers no han de jutjar ni positivament ni negativament, els governs o els canvis de governs de les altres nacions, ja que això implica una violació a llur sobirania.^[15] Aquesta política es basa en els principis de la no intervenció, la solució pacífica a les controvèrsies i a la lliure autodeterminació de totes les nacions. Durant l'administració de l'ex president Vicente Fox, el secretari o ministre de Relacions Exteriors, Jorge Castañeda, va trencar per primera vegada amb la Doctrina Estrada, que promovia i acceptava l'obertura i el criticisme de la comunitat internacional, i una participació més activa del govern mexicà en els afers exteriors.^[16]

El president és alhora el comandant en cap de les forces armades de Mèxic, i designa el secretari de Defensa i els membres de l'Estat Major Presidencial. Les foreces armades són adminsitrades per la Secreatria de Defensa de manera descentralitzada i en tres nivells: les oficines nacionals, els comandaments territorials i les unitats independents. Les forces armades mexicanes inclouen la força aèria, les oficines centrals de la qual són a la ciutat de Mèxic i l'armada, les oficines centrals de la qual són al port de Veracruz, tot i que hi ha dos grups operacionals independents, un per a la costa del Pacífic i un d'altre per a la costa del Golf de Mèxic. La força aèria és administrada per l'exèrcit, i manté 18 bases dins el territori nacional. Les forces armades de Mèxic són les segones més grans d'Amèrica Llatina i les catorzenes més gran del món.^[17]

Les despeses militars de Mèxic en defensa són el 0,5% del seu Producte interior brut.^[18] El personal de les forces armades de Mèxic és de 503.777 militars, dels quals, 192.770 estan en servei actiu.^[19]

edita Seguretat i crim

Policia Federal Preventiva de Mèxic

La seguretat pública es proveeix en tres nivells, cadascú dels quals té diferents prerrogatives i responsabilitats. Els departaments de policia locals i estatals són els encarregats de l'ordre públic, mentre que la Policia Federal Preventiva és l'encarregada de les tasques especialitzades d'investigació. Tots els nivells són responsables davant la Secretaria o Ministeri de Seguretat Pública. La Fiscalia General, coneguda com a Procuraduria General de la República (PGR) és l'agència del poder executiu encarregada de la investigació i el processament de les accions judicials dels crims a nivell federal, sobretot els relacionats amb el narcotràfic, l'espionatge i els robatoris de les institucions bancàries.^[20] La PGR està encarregada de l'Agència Federal d'Investigació (AFI), una agència d'investigació i prevenció.^[21]

Tot i que el govern respecta els drets humans dels ciutadans,^[22] se n'han reportat abusos seriosos en les operacions de seguretat a las comunitats indígenes i els barris pobres de les grans ciutats.^[22] La Comissió Nacional dels Drets Humans, tanmateix, ha tingut poca influència per revertir aquesta tendència, documentant tot, però sense fer condemnes públiques dels funcionaris que ignorin les seves recomanacions i declaracions.^[23] Segons la llei, tots els acusats gaudeixen dels mateixos drets que els asseguren judicis nets i un tracte humà; tanmateix el sistema està sobrecarregat i s'enfronta a molts problemes.^[24] Malgrat els esforços de les autoritats en combatre el crim i el frau, pocs mexicans tenen confiança en la policia o el sistema judicial, i per tant no tots els crims es reporten.^[24] El 2008, el president Calderón va proposar una reforma significativa del sistema judicial, la qual va ser aprovada pel Congrés de la Unió, la qual incloïa els judicis orals, la suposició de la innocència de tots els acusats, i l'atorgament d'autoritat dels policials locals per a realitzar investigacions—abans una prerrogativa del cossos de policia especialitzats—i d'altres modificacions per a accelerar el processos judicials.^[25]

Els crims totals per càpita en mitjana són 12 per cada 10.000 habitants, ocupant la 39a posició en una enquesta de 60 països.^[26] Els crims violents són un problema seriós; la taxa d'homicidis és de 11 a 14 per cada 100.000 habitants.^[27] El narcotràfic i les activitats relacionades són un dels problemes principals de Mèxic. Els càrtels de la droga són molt actius a ambdós costats de la frontera amb els Estats Units; la corrupció de la policia i la col·lusió amb els càrtels ha estat un problema crucial.^[27] L'actual president, Felipe Calderón, ha fet de la lluita contra el narcotràfic una de les prioritats principals de la seva administració. En una política controvertida, Calderón va desplegar l'exèrcit a les ciutats on operen els càrtels de la droga. Tot i que aquesta decisió ha estat força criticada pels partits d'oposició i la Comissió dels Drets Humans, i que ha costat més d'un milers de vides de soldats, els seus resultats han estat elogiats per l'Oficina dels Narcòtics i els Afers de l'Ordre Públic dels Estats Units.^[28] L'octubre del 2007, el president Calderón i el president estatunidenc George W. Bush van anunciar la Iniciativa Mérida, un pla històric de cooperació entre els dos països en temes d'ordre públic.^[29]

edita Divisió político-administrativa

Article principal: Organització territorial de Mèxic

Els Estats Units Mexicans són una federació de trenta-un estats lliures i sobirans quant al seu règim interior i independents els un dels altres. El govern de cada estat ha de tenir un sistema congressual de govern presidit per un governador electe cada sis anys sense possibilitat de reelecció. El poder legislatiu dels estats recau sobre un Congrés dels Diputats unicameral, el nombre de seients del qual depèn de cada estat. La judicatura recau sobre un Tribunal Superior de Justícia. Cada estat té la seva pròpia constitució i codis civil i penal. Cada estat, al seu torn, es divideix en municipis que poden comprendre un o més pobles o ciutats. Els municipis són també autònoms en llur règim intern i tenen un poder limitat de recaptació fiscal. Els municipis són l'ens autònom de nivell administratiu més petit del país.

La ciutat de Mèxic és el Districte Federal, seu del poders de govern de la Unió, i capital dels Estats Units Mexicans. Com a districte o territori federal, tradicionalment ha estat administrat directament pel govern de la federació (el president i el Congrés de la Unió); però des de la dècada de 1990, ha rebut un major grau d'autonomia i els residents en l'actualitat elegeixen un cap de govern i els diputats d'un congrés unicameral anomenat l'"Assemblea Legislativa". El Districte Federal no té constitució pròpia, sinó un Estatut de Govern. Està dividit en setze delegacions les quals no són completament autònomes, encara que sovint es comparen als municipis dels estats.

Els estats de la federació mexicana i el Districte Federal es coneixen de manera conjunta com a "entitats federatives" (entidades federatives, en castellà). Les entitats federatives de Mèxic són:

edita Economia

edita Indicadors econòmics

Article principal: Economia de Mèxic

Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país de renda mitja-alta,^[30] amb la renda per capita més alta de Llatinoamèrica en termes nominals.^[31] Mèxic és la 13a economia més gran del món d'acord amb el Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu i la segona més gran de Llatinoamèrica, després del Brasil.^[32] Després de la crisi de 1994, Mèxic s'ha recuperat ràpidament amb la construcció d'una economia moderna i diversificada.^[31] Les administracions recents han millorat la infraestructura i han permès la competència privada en els ports marítims, aeroports, ferrocarrils, les empreses de telecomunicacions, la generació de l'electricitat (de manera limitada) i la distribució de gas natural.

Segons el Report del 2007/2008 de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Humà, l'11,6% de la població viu en pobresa,^[33] i el 3% en pobresa extrema.^[34] No obstant, la desigualtat de la renda encara és un problema grau, i existeixen divisions entre rics i pobres, el nord i el sud, i les àrees rurals i urbanes. Els contrastos en el desenvolupament humà (IDH) mostren una gran disparitat entre municipis rics, com ara San Pedro Garza García, a Nuevo León amb un nivell de desenvolupament econòmic, educatiu i de sanitat similar al d'Alemanya, i el municipi de Metlatonoc, a Guerrero, amb un nivell d'IDH similar a Síria.^[35][36]

Santa Fe, districte financer de la ciutat de Mèxic

Garza-García, districte financer de Monterrey

Molts dels efectes positius en la reducció de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribuïts a l'estabilitat macroeconòmica aconseguida en les últimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitjà de 1995 al 2002 va ser del 5,1%.^[37] La desacceleració econòmica dels Estats Units va produir un efecte similar, però més greu, a Mèxic, del qual es va recuperar ràpidament i va crèixer 4,1% el 2004, 3% el 2005 i 4,8% el 2006. La inflació s'ha reduït a mínims històrics de 3,3% el 2005, i les taxes d'interès també es troben a mínims històrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crèdit de la classe mitjana. L'administració del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetària: el dèficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa només el 20% del PIB.^[37] Mèxic comparteix amb Xile, el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana. La reducció en la pobresa també ha estat reduïda gràcies a les remeses dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de dòlars per any, i s'han convertir en la segona font més de capital estranger.^[38]

Mèxic és un dels països més oberts del món, ja que al voltant del 90% del comerç es troba sota les estipulacions de diversos tractats de lliure comerç amb més de 40 països, dels quals, el NAFTA, amb els seus veïns nord-americans, és el més influent: gairebé el 90% de les exportacions de Mèxic es dirigeixen als Estats Units o el Canadà i gairebé el 55% de les importacions en provenen.^[39] Altres tractats importants que Mèxic ha signat són els tractats amb la Unió Europea, amb Japó, amb Israel i altres països de Llatinoamèrica. Com a tal, Mèxic s'ha convertit en una potència comercial internacional; Mèxic és el quinzè exportador més gran del món—desè si la Unió Europea es considera una sola entitat.^[40] De fet, Mèxic exporta més que la suma de les exportacions tots els països del Mercosur i Veneçuela.^[40]

Les preocupacions econòmiques principals són la dependència comercial i financera dels Estats Units, la distribució inequitativa de la riquesa i la manca d'oportunitats econòmiques per a les comunitats indígenes dels estats del sud.

edita Turisme

Imatge aèria de Cancún

Segons l'Organització Mundial de Turisme, Mèxic té una de les indústries del turisme més gran del món. El 2005, va ser la setena destinació turística més visitada del món, amb més de 20 milions de turistes a l'any.^[41] El turisme també és el tercer component més gran del sector industrial del PIB.^[42] Les destinacions turístiques més notables són les ruïnes mesoamericanes de Teotihuacán, Chichén-Itzá, Tulum i Palenque, així com les platges de Cancún, Acapulco, Puerto Vallarta, Los Cabos, Ixtapa, Playa del Carmen i Huatulco, entre altres. Els petits pobles colonials del centre, com ara San Miguel de Allende, Guanajuato o Real de Catroce, així com els centres històrics de les ciutats de Puebla, Querétaro, Morelia, Oaxaca i la ciutat de Mèxic, també són molt populars.

edita Infraestructura

edita Energia

Planta Nuclear de Laguna Verde, Veracruz

Segons la constitució de Mèxic, els recursos natural són propietat de la nació, i per tant, la producció d'energia és administrada per empreses públiques, de l'Estat federal o regionals. La Comisión Federal de Electricitat (CFE) és la institució encarregada de l'operació de les plantes generadores d'energia i la seva distribució a tot el territori, llevat dels estats de Morelos, Mèxic, Hidalgo i el Districte Federal, la distribució d'energia dels quals està a càrrec de la institució Luz y Fuerza del Centro. La major part de l'energia es genera en plantes termoelèctriques tot i que hi ha diverses plantes hidroelèctriques, eòliques, geotermals i nuclears.^[43]

Pemex és l'empresa de l'Estat encarregada de l'exploració, l'extracció i la transportació de petroli i gas natural, així com de la refinació i la distribució dels derivats del petroli i els petroquímics. Pemex és l'empresa més gran d'Amèrica Llatina,^[44] i la novena empresa petroliera més gran del món.^[45] En quantitat de barrils de petroli, el 2007 Pemex va ser el sisè productor més gran del món^[46]—el 2003 havia estat el tercer més gran^[45]—amb una producció de 3,1 milions de barrils diaris, molt per sobre la producció de Kuwait o Veneçuela.^[46]

edita Transport

Article principal: Transports a Mèxic

Autopista 57-D, que uneix Nuevo Laredo (frontera amb els Estats Units) amb la ciutat de Mèxic

La xarxa de carreteres pavimentades de Mèxic és la més extensa d'Amèrica Llatina amb una longitud total de 116.802 km el 2005; 10.474 km eren autopistes de més de 4 carrils,^[47] la majoria de les quals eren autopistes de concessió i peatge. Tanmateix, atesa l'orografia diversa de Mèxic—la major part del territori es creuat per serralades de gran altitud—així com les dificultats econòmiques, han impedit que Mèxic creés una xarxa integral de transportació. Tot i que ha millorat durant l'última dècada, encara no satisfà les necessitats nacionals de manera adequada.^[48]

Mèxic fou un dels primers països de l'Amèrica Llatina a promoure el ferrocarril.^[48] La xarxa ferroviària té una extensió total de 30.952 km.^[49] però el seu funcionament encara és ineficient per a les demandes creixents del país.^[48] La major part de la xarxa ferroviària s'utilitza per a la transportació industrial i no per al transport de persones. Originalment una empresa pública, es va privatitzar el 1997.

El 1999, Mèxic tenia 1.806 aeroports, 233 dels quals tenien pistes pavimentades i 35 s'encarregaven del 97% del tràfic aeri.^[49] L'Aeroport Internacional de la ciutat de Mèxic, Benito Juárez (MEX) és el més gran de l'Amèrica Llatina i el 44rt més gran del món,^[50] transportant 25 milions de persones a l'any.^[51] Hi ha diverses línies aèries nacionals, tot i que dues són les més grans: Aeroméxico i Mexicana.

El transport intern de persones a Mèxic és modest; la majoria es realitza a través d'una xarxa extensa d'autocars i autobusos.^[49] El transport de persones per tren entre diverses regions és molt petit. Les ciutats de Mèxic, Guadalajara i Monterrey han construït ferrocarrils metropolitans. L'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic està unida al centre per mitjà d'un Tren Suburbà.

edita Telecomunicacions

Article principal: Comunicacions a Mèxic

Una sucursal de Telmex a Puerto Vallarta

La indústria de les telecomunicacions està dominada per Telmex (Teléfonos de México), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia estès la seves operacions internacionalment a Colòmbia, Perú, Xile, Argentina, Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex té més del 70% del mercat nacional, hi ha altres indústries locals com ara Axtel i Maxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetració de línies fixes per càpita és baixa en comparació amb altres països de la regió (20%). Per contra, la telefonia mòbil té una penetració del 57%.^[52] La indústria de les telecomunicacions és regulada per mitjà de la Comisión Federal de Telecomunicaciones.

Hi ha aproximadament 1.410 estacions de ràdio i 236 estacions de televisió a Mèxic (excloent-hi les repetidores).^[52] La indústria de la televisió es caracteritza per un duopoli a nivell nacional amb la participació de Televisa, la companyia productora en els mitjans de comunicació més gran del món castellanoparlant, i TV Azteca.

edita Geografia humana i societat

Article principal:Demografia de Mèxic

edita Dinàmica de població

Vegeu també: Àrees metropolitanes de Mèxic

Les següents eren les àrees metropolitanes més poblades de Mèxic segons el cens del 2005:

Mèxic és el país amb més castellano-parlants del món, amb una població de 104 milions d'habitants, i és el segon país més poblat d'Amèrica Llatina, després de Brasil.

El creixement anual de la població mexicana ha decrescut dràsticament des del 3,5% el 1965 a només el 0,99% el 2005. L'esperança de vida el 2006 va ser estimada en 75,4 anys (72,6 homes i 78,3% dones). Els estats amb l'esperança de vida més alta són Baixa Califòrnia (75,9) i Nuevo león (75,6). Els estats amb l'esperança de vida més baixa son Chiapas (72,9), Oaxaca i Guerrero (73,2). La taxa de mortalitat el 1970 era de 9,7 per cada 1000 persones; el 2001 era només de 4,9 homes i 3,8 dones per 1000 persones.

La població mexicana és majoritàriament urbana (amb més del 75% de la població que viu en àrees urbanes). Les àrees urbanes més poblades de Mèxic (Ci