Maria Salvo Iborra.html



Maria Salvo Iborra (Sabadell 1920) és una activista antifranquista catalana. En esclatar la guerra civil espanyola era militant de la UGT, i el 1938 fou nomenada Secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola. Exiliada i empresonada als camps de Le Poulinguen i Moisdon-la-Rivière a França, d'on en va sortir per ser lliurada a la Guàrdia Civil.

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on fou torturada i condemnada a 30 anys de presó, dels quals en passà 16 a les presons de Ventas i Segòvia. De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2005 la Creu de Sant Jordi.

edita Enllaços externs

• Relat de la seva estada a la presó