Part Forana.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a Palma.
Tradicionalment ha estat un concepte oposat al de Ciutat en ser la capital la única ciutat de la illa durant segles.
La major part de la població mallorquina viu a la capital. La Part Forana de Mallorca concentra aproximadament la meitat de la població de la illa. La Part Forana mallorquina es divideix en cinc comarques:
La Part Forana presenta una gran diversitat en els tipus de poblacions que constitueixen els seus municipis: ciutats més o menys industrials com Inca o Manacor, viles i pobles tradicionalment agrícoles com Sineu o sa Pobla, llogarets residencials o de cap de setmana com Ruberts o Randa, nuclis residencials com Maioris o Colònia de Sant Pere, i nuclis turístics de vorera del mar com Calvià o Colònia de Sant Jordi.
La Part Forana va prendre estatus jurídic a l'etapa foral del Regne de Mallorca, al segle XIV, amb institucions com el Veguer de Fora, que tenia seu a Sineu, o el Sindicat de Fora.
Tradicionalment els de la part forana han mantingut una certa rivalitat amb Palma. Els de la part forana eren de poble (d'un caràcter més rural), mentre els de Palma eren de ciutat (d'un caràcter més burgès). Els de la Part Forana anomenen els palmesans, en to sarcàstic, llonguets (atès que el llonguet es un tipus de pa típic de Palma).
Avui dia, la pràctica totalitat de diaris tenen una secció dedicada a la Part Forana, en què s'inclouen les notícies més relacionades amb aspectes concrets de les poblacions que no són Palma.