Pere el Catòlic.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
Pere el Catòlic, II d'Aragó i I de Barcelona (Montblanc, 1177[1] o Osca, 1178[2] - Muret, 1213), fou Rei d'Aragó, Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, Pallars Jussà i Ribagorça (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204-1213).
Taula de continguts |
edita Ascendents i descendents
Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196.
Pel testament d'Alfons II el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats dependents d'ella, i Aragó, mentre el seu germà Alfons II la Provença.
El 15 de juny de 1204 es casà amb Maria de Montpeller i n'obtingué els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intentà repudiar-la, sense èxit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem. D'aquesta unió en nasqueren:
- l'infant Jaume I el Conqueridor (1208-1276), rei d'Aragó i comte de Barcelona
- la infanta Sança d'Aragó (1205-1206).
Així mateix Pere tingué dos fills il·legítims:
- Pere del Rei (?-1254), capellà a Lleida
- Constança d'Aragó (?-v1250), baronessa d'Aitona, casada el 1220 amb Guillem Ramon de Montcada, senescal de Catalunya.
El mateix any 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.
edita Política peninsular
A Catalunya aconseguí empresonar Guerau de Cabrera, que havia ocupat el seus dominis del comtat d'Urgell.
Amb el Regne de Castella les relacions foren molt bones, no en va era nét d'Alfons VII de Castella. Signà un tracta que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Aragó i ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella contra els reis de Lleó i de Navarra.
edita Enfrontament amb els almohades
La costa barcelonina fou objecte d'una terrible incursió de l'estol almohade i com a venjança el rei organitzà la conquesta del Racó d'Ademús el 1210, amb una forta participació catalana, prenent els castells d'Al-Dāmūs i Castellfabib, que ràpidament foren reconquerits pels andalusins.
Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental.
edita Política occitana
El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funció: Pere a Catalunya i Aragó i Alfons a Provença. Tot i així Pere sempre estigué interessat en la Provença i els seus estats veïns. Així s'explica com ja en el 1204 obligà el seu germà Alfons II de Provença a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.
El 1206 hagué de lluitar contra els habitants de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Simó de Montfort, protegí els senyors de Llenguadoc, rebé els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconciliació que li demanà Innocenci III en el tema del catarisme. Donà llavors la tutela del seu fill Jaume a Simó i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificació fracassaren. Aleshores buscà la guerra contra Simó de Montfort.
El 12 de setembre de 1213, Pere I intentà prendre a la Batalla de Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Simó, quan encara no havia rebut totes les tropes convocades. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu exèrcit, molt més nombrós. Pere I s'arriscà i els homes de Simó que el descobriren a la batalla el van matar. El seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren.
El cadàver de Pere el Catòlic fou recollit pels frares de l'hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a treslladar els ossos a Santa Maria de Sixena, fundat el 1188 per Sança de Castella, la seva mare.
edita La fi de l'aventura occitana
La mort del rei a la batalla de Muret aturà l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de conèixer les guerres civils de la minoritat d'edat del príncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la política expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavaldà a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordres religiosos.
Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissió de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No és fins el 1213 que es redreça la moneda amb l'emissió dita de cort de diners de llei quadernal.
edita Títols i successors
- A juny del 1206: Ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispessulani[3]
- A setembre del 1211: Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinonensis[4]
|
Pere el Catòlic
Naixement: 1177/1178 Mort: 1213 |
||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alfons II d'Aragó "el Cast" (pare) |
Rei d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) (1196–1213) |
Succeït per: Jaume I d'Aragó "el Conqueridor" (fill) |
| Comte de Barcelona (Girona, Osona i Cerdanya) (Llista de comtes de Barcelona) (1196–1213) |
||
| Precedit per: Maria de Montpeller (muller) |
Senyor de Montpeller (Llista de senyors de Montpeller) (1204–1213) amb Maria de Montpeller (esposa) (1204-1213) |
|
edita Referències i notes
- ↑ Badia i Batalla, F.; Guia turística de Montblanc, Montblanc, 1992, pàg. 22
- ↑ Ubieto Arteta, A.; Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar (Historia de Aragón), 1987, pàgs. 187-188
- ↑ Titles of European hereditary rulers (Guilleré, Christian. Llibre Verde de la cuitat de Girona. 1144-1533; p.40; Doc.# 3)
- ↑ Titles of European hereditary rulers (Domingo, Dolors. Pergamins de privilegis de la ciutat de Balaguer; p.33; Doc.# 1)