Procariota.html



S'ha proposat fusionar aquest article a «bacteri». (Vegeu la discussió)

Els procariotes poden adquirir una gran varietat de formes:
A. Bacils
B. Estreptococs
C. Estafilococs
D. Diplococs
E. Espirils
F. Vibrions

Procariota (del grec pros = abans i karion = nucli), és una cèl·lula sense nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'un nucli, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes. Les cèl·lules procariotes es componen de una membrana plasmàtica, els ribosomes, el cromosoma, la paret cel·lular i el mesosona.

Antigament havien estat recollits per aquesta raó en el regne dels monera que actualment se sap que és un paragrup sense valor taxonòmic. En la classificació actual se separen en dos dels tres grans dominis de la vida: Bacteria i Archaea.

Entre les característiques de les cèl·lules procariotes que les diferencien de les eucariotes, destaca: la manca d'histones veritables, ADN amb freqüència circular; divisió cel·lular per fisió binària; carència d'orgànuls membranosos i de nuclèol.

Entre els procariotes es troben les cèl·lules més extremòfiles a nivell de salinitat, pH i temperatura. Mesuren entre 1 i 100 µm.

edita Evolució

Està majoritàriament acceptat que són la forma de vida actual més antiga de la qual en deriven els eucariotes (Teoria endosimbiòtica). Es coneixen fòssils de biofilms de fa 3.500 milions d'anys. Tot i així, havent tingut tant de temps per adaptar-se, han sofert una gran diversificació. És entre els procariotes que es troben les solucions metabòliques més peculiars i diferenciades.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèl·lula procariota