Raimon Panikkar i Alemany.html



Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona 1918) és un filòsof i teòleg català que desenvolupa una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb altres subjectes i tradicions no-occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la nostra civilització, que està determinada per un sistema occidental imposat com a una única alternativa.

edita Biografia

Raimon Panikkar va néixer a Barcelona el 1918, fill de mare catalana i pare hindú, que va arribar a Espanya el 1916 com a representant d'una empresa alemanya. És germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany. Estudià Batxillerat en el col·legi dels jesuïtes. Comença els seus estudis universitaris en la Universitat de Barcelona i aconseguí sortejar la guerra civil espanyola a causa de la seva condició de fill d'estranger, traslladant-se a Alemanya on va continuar la seva carrera en la Universitat de Bonn.

La II Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on conegué Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, institució de la qual seria membre fins la dècada dels 60. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma. Va romandre a Europa fins el 1955, quan per primera vegada va viatjar a l'Índia, on començà la difusió de doctrines espiritualistes ecumèniques. Allí també va ser investigador en les universitats de Mysore i Benarés. El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat d'Harvard i durant vint anys va dividir el seu temps entre l'Índia i Estats Units. El 1971-1978 va ser professor d'estudis religiosos de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara.

Els seus estudis han estat enfocats a l'especialització de la cultura índia, de la història i de la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini de les lletres; l'àmbit dels estudis i de les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. Actualment resideix a Tavertet (Osona), on contínua desenvolupant la seva obra intercultural. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva Opera Omnia (Obra Completa) serà publicada en català per l'editorial Fragmenta a partir del 2009.

edita Estudis

Ha estat un destacat intel·lectual i compta amb el següent currículum:

• És llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Madrid, on el 1946 va obtenir el seu grau de doctor en Filosofia, amb la tesi: "El concepto de Naturaleza. Análisis histórico y metafísico de un concepto".
• En 1958 va obtenir el doctorat en Química per la Universitat de Madrid, amb la tesi titulada: "Ontonomía de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la Filosofía", que fou publicada en 1961.
• Finalment, la seva tesi doctoral en teologia va ser defensada en la Universitat Lateranense de Roma en 1961, amb el títol: "The Unknown Christ of Hinduism".

edita Pensament

El seu pensament és un punt de trobada entre Orient i Occident. En la seva obra convergeixen múltiples realitats: la realitat humana amb el seu múltiple origen hindú-cristià, la realitat acadèmica i intel·lectual interdisciplinar, però també intercultural i interreligiosa. D'aquí, la importància que en el seu pensament té el diàleg. Una de les exigències fonamentals és la coincidència en un mateix llenguatge. Té un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no són mers termes conceptuals, objectius i unívocs, sinó veritables símbols. Entenent al símbol com a l'expressió de la realitat, i així, la paraula (simbòlica) expressa l'arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No és un vocable objectiu i intemporal; sinó temporal, compromès i que expressa el seu propi significat.

Per a Panikkar la realitat és sempre més rica que qualsevol teorització o conceptualització seva. Tot concepte és una parcialització, i aquesta és inevitable en l'evolució dels múltiples universos culturals.

edita Filosofia i teologia

La filosofia no és només "l'amor a la saviesa", sinó també "la saviesa de l'amor". En el seu pensament no existeix una contraposició entre filosofia i teologia, sinó que per contra cal superar aquesta possibilitat, perquè per a ell, pensament i religió estan íntimament units. Dintre de les diverses experiències de les diferents religions, el que es pretén, és que cada part té l'exigència d'ajudar a descobrir el tot, és a dir dur-nos a la salvació, l'alliberament, etc. No es tracta que tots esdevinguin cristians o hindús, o de qualsevol altra religió. Es tracta de buscar un diàleg realment obert que ens vagi duent a una fecundació mútua: l'un aprèn de l'altre.

edita Pluralisme

El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una incompatibilitat de visions del món molt diverses i, al mateix temps, es veuen forçades per les diferents formes de coexistir i vetllar per la mútua supervivència. Aquest pluralisme comença amb el reconeixement d'e l'altre, el que implica la pròpia identitat. L'ésser humà és un ésser de relació; per tant l'autèntic pluralisme es manifesta quan és descobert l'altre. És a dir l'altre, com font de comprensió i no solament com a terme d'inteligibilidad. El pluralisme no cal ser resolt pel manteniment d'una postura unitària. Cada grup humà té el seu propi sistema de coherència, uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes maneres (pluralitat) sinó que detectem moltes formes que no podem reconèixer com les úniques maneres d'obtenir un objectiu.

edita Diàleg

És important considerar que hi ha o pot haver altres entitats a més d'aquelles que prenem en compte. El "jo" no pot esgotar el real, no és el centre. És per això que tota societat ha d'estar oberta i no tancar-se en la seva pròpia autointerpretació. S'ha de ser capaç d'acceptar un punt transcendent incomprensible, per a així poder superar l'esquema hegemónico del "jo" com el posseïdor d'una raó unitària. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-ho no és a través que alguna de les parts tracti de convèncer a l'altra, sinó a través del diàleg, és a dir que l'altre no és només un, mer objecte del meu coneixement, sinó un altre en si mateix, que és una font de comprensió i no necessàriament comprensió reduible a la meva. És tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap controli. Per tal raó l'actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. En cada cas implica una nova creació. No es pot oblidar que l'altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent.

edita Filosofia comparativa

El terme comparar s'entén com aquella activitat de la ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables, allò pel que tota filosofia es considera una filosofia comparativa en la mesura que aquesta es compara a si mateixa amb altres visions filosòfiques. És l'estudi filosòfic d'un o alguns problemes a la llum de més d'una tradició. És una mena d'anàlisi formalitzada dels models comuns presents en els diversos sistemes filosòfics.

Per a comparar les filosofies en cal una comprensió; és a dir, es requereix d'una activitat hermenèutica pròpia. Aquesta hermenèutica és un mètode d'interpretació per a superar la comprensió no sols de la distància entre una cultura singular, sinó també per a l'enteniment entre dues cultures, que s'han desenvolupat independentment, considerant els seus propis mètodes de filosofar i les seves maneres d'arribar a la intel·ligibilitat, juntament amb les seves pròpies categories.

edita Bibliografia

edita Obres de l'autor

• El indeterminismo científico. Madrid: Nuevas Gráficas, 1945.
• El sentido cristiano de la vida. Madrid: Samarán, imp., 1945.
• El concepto de naturaleza: análisis histórico y metafísico de un concepto. Madrid: Instituto Luis Vives de Filosofía, 1951.
• La India: gente, cultura y creencias. Madrid: Rialp, 1960.
• Onotonomía de la ciencia: sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la filosofía. Madrid: Gredos, 1961.
• Patriotismo y cristiandad: una investigación teológico-histórica sobre el patriotismo cristiano. Madrid: Rialp, 1961.
• Humanismo y cruz. Madrid: Rialp, 1963.
• Religión y religiones. Madrid: Gredos. 1965.
• El Cristo desconocido del hinduismo. Madrid: Marova, 1970.
• El silencio de Dios. Madrid: Guadiana, 1970.
• Misterio y revelación: hinduismo y cristianismo: encuentro de dos culturas. Madrid: Marova, 1971.
• La trinidad y la experiencia religiosa. Barcelona: Obelisco, 1989.
• Sobre el diálogo, intercultural. Salamanca: San Esteban, 1990.
• Les intuïcions fonamentals de les grans religions, ed. Cruïlla, Barcelona, 1991.
• La transformación de la misión cristiana en diálogo. Madrid: Darek-Nyumba, D.L., 1992.
• Elogio de la sencillez: el arquetipo universal del monje. Estella: Verbo Divino, 1993.
• La nueva inocencia. Navarra: Verbo Divino, 1993.
• Paz y desarme cultural. Santander: Sal Térrea, D.L., 1993.
• Ecosofía: para una espiritualidad de la tierra. Madrid, San Pablo, D.L., 1994.
• La experiencia de Dios. Madrid: PPC, D.L., 1994.
• Pensamiento científico y pensamiento cristiano. Maliaño, Cantabris, Sal Térrea, D.L., 1994.
• El silencio de Buda: una introducción al ateísmo religioso. Madrid: Siruela, 1996.
• La experiencia filosófica de la India. Madrid: Trotta, 1997.
• Iconos del misterio: la experiencia de Dios. Barcelona: Península, 1998.
• Invitación a la sabiduría. Madrid: Espasa-Calpe, 1998.
• La trinidad: una experiencia humana primordial. Madrid: Siruela, 1998.
• El mundanal silencio: una interpretación del tiempo presente. Barcelona: Martínez Roca, 1999.
• El espíritu de la política: homo politicus. Barcelona: Península, 1999.
• La intuición cosmoteándrica: las tres dimensiones de la realidad. Madrid: Trotta, 1999.
• El diálogo indispensable: paz entre religiones. Barcelona: Península, 2003.
• La plenitud del hombre: una cristofanía, Madrid: Siruela, 2004.
• De la mítica: experiencia plena de vida. Barcelona: Herder, 2005.
• Espiritualidad hindú: Santana dharma. Barcelona: Kairós, 2005.
• Iniciació als Veda. Barcelona: Fragmenta, 2008.

edita Bibliografia sobre l'autor

• BOADA, Ignasi (coord.); La filosofía intercultural de Raimon Panikkar; Barcelona: Portic, 2004.
• CASTELLS, Kim; Iconografía del espacio sagrado: homenaje a Raimon Panikkar; Barcelona: March Editor, 2002.
• VALLESCAR PALANCA, Diana; Cultura, multiculturalismo e interculturalidad. Hacia una racionalidad intercultural; Madrid: Perpetuo Socorro, 2000.
• PIGEM, Jordi: El pensament de Raimon Panikkar: Interdependència, pluralisme, interculturalitat, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007.

edita Enllaços externs

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.

• (castellà) "Un día con Raimon Panikkar"
• (castellà) Article sobre la vida i estudis de Raimon Panikkar
• (castellà) Entrevista a Raimon Panikkar
• (castellà) Página oficial del Parlament de les religions del mon, de la que Raimon Panikkar és president
• (castellà) Web en honor a Raimon Panikkar
• (català) Raimon Panikkar prepara la seva obra completa
• (català) Opera Omnia de Raimon Panikkar