Rock català.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El terme rock català comença a popularitzar-se als anys 70 entorn a la Sala Zeleste (actualment Razzmatazz), amb el conegut Rock Laietà, al qual pertanyen noms com Pau Riba, Jaume Sisa, Om, Oriol Tramvia, Companyia Elèctrica Dharma, Atila i d'altres, a més de grups que fan ús de l'anglès com ara Maquina!, Pan & Regaliz, etc. L'any 1975 es va celebrar el Festival Canet Rock, que va tenir tres edicions posteriors. Aquesta escena està recollida al llibre Història i poder del rock català de Jordi Sierra i Fabra (1977).
Posteriorment continuà als anys 80 i principis dels 90 amb grups i intèrprets de música rock i d'altres estils en català. El terme també s'utilitza per referir-se a tot el fenomen que ha originat en la música i la cultura, especialment entre el jovent.
El boom musical torna a esclatar a principis dels 90 amb l'aparició de molts grups i la realització de molts concerts i festivals arreu del territori dels Països Catalans. El rock català no ha estat exempte de crítica des d'aquesta dècada: Molts crítics musicals censuraven el fet que la Generalitat de Catalunya, suposadament, subvencionava i promocionava aquest moviment o fenomen musical amb finalitats polítiquescal citació.
De fet, l'etiqueta de "rock català" porta a confusió, perquè els grups que s'hi han inclòs practiquen estils musicals molt diversos; l'únic nexe d'unió entre tots ells és l'aposta per la llengua catalana com a vehicle d'expressió. Tot això ha fet que s'associï fàcilment "rock català" amb el nacionalisme català, fet que ha provocat que molts dels grups i músics que formaven i formen part d'aquest moviment rebutgin amb decisió aquesta etiquetacal citació.
Alguns dels grups més representatius d'aquest moviment són o han estat Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Popstroc, Sangtraït, Umpah-pah, Lax'n'Busto, Antònia Font, Obrint Pas, Anegats.