San Francisco.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
San Francisco és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units. Està situada a una península plena de turons que separa la Badia de San Francisco de l'Oceà Pacífic. És la quarta ciutat més poblada de l'estat amb 776.773 habitants, si bé la seva àrea metropolitana supera els 7 milions d'habitants, essent no només de les més importants dels Estats Units sinó del món sencer, on gràcies a l'activitat de Silicon Valley ha estat pionera en la revolució informàtica.
Situada prop de la falla de San Andrés, la ciutat pateix terratrèmols amb certa regularitat, el més important dels quals fou el del 1906 i n'obligà una reconstrucció quasi total.
edita Història
De 10.000 a 20.000 anys abans de l'arribada dels europeus l'àrea de la badia estava ja habitada pels nadius americans. Quan van arribar els europeus van trobar la zona situada entre la costa entre Point Sud i la badia de San Francisco habitada per la tribu dels Yelamu.
El temps i la geografia del lloc va dur als primers exploradors europeus, incloent Juan Rodríguez Cabrillo i Francis Drake (qui prendria terra unes poques milles més al nord en Point Reyes) a passar de llarg el pas del Golden Gate i no entrar en la badia de San Francisco.
Això va canviar el 1770 quan una expedició espanyola dirigida per Gaspar de Portolà va descobrir la badia, reclamant aquest lloc en el nom d'Espanya, i registrant-la en els mapes oficials. El 28 de març de 1776, l'espanyol Juan Bautista d'Anza va crear l'actual ciutat de Presidi de San Francisco i la missió San Francesc d'Assís (coneguda en l'actualitat com "Missió Dolores"), on es van instal·lar els missioners provinents del Convent de la Santa Creu de Santiago de Querétaro, Mèxic
El 1792 l'explorador britànic George Vancouver va establir un petit assentament prop de la vila de Yerba Buena que es va convertir en una petita base per a anglesos, russos i altres comerciants, exploradors i colons europeus. A causa de la distància de la seva situació i els consegüents problemes logístics, l'àrea estava aïllada, subdesenvolupada i dispersament poblada. Es va convertir en part de l'independent Mèxic el 1821.
El 1833 la Missió de San Francesc d'Assís va ser abandonada. Les tribus locals de Ohlone i Miwok virtualment es van extingir durant aquesta mateixa època a causa de les malalties i guerres amb els colons europeus.
El desenvolupament per part de la població no hispana va començar el 1822, quan Willian Richardson, un ballener anglès, va reconstruir una part de Yerba Buena en el que ara és Portsmouth Square en el Barri Xinès. Yerba Buena va romandre com una petita ciutat fins que va explotar la guerra Mèxic-Estats Units el 1846. Una força naval sota el comandament del comodor John D. Sloat va reclamar la zona per als Estats Units i va canviar el nom a "San Francisco" el 30 de gener de 1847.
El 18 d'abril de 1906 es va produir un terratrèmol devastador resultat de la ruptura de més de 270 milles de la falla de San Andrés des de San Juan Bautista fins a Eureka amb epicentre en algun punt del mar proper a la costa de San Francisco. El United States Geographical Survey estima que el tremolor va tenir una magnitud de 7,8 en la Escala de Richter. Les canonades d'aigua es van trencar i els incendis que van seguir al terratrèmol van estar sense control durant dies destruint aproximadament el 80% de la ciutat, incloent la major part del centre de la ciutat. Molts residents van quedar atrapats entre les inundacions i els incendis, l'evacuació a través de la badia va salvar milers de vides.
Es van establir camps de refugiats a Golden Gate Park, Ocean Beach i altres zones subdesenvolupades de la ciutat. El nombre oficial de morts en aquella època va ser de 478, encara que el 2005 va ser revisat a més de 3000. El baix nombre de víctimes inicials va consistir en un engany creat per les autoritats estatals i federals qui van pensar que publicar el nombre real de morts podria danyar els esforços per a la reconstrucció de la ciutat, així com també podria danyar a la moral del país.
San Francisco va adoptar més tard unes normes constructives summament exigents quant a la protecció antisísmica. El pont de la badia de San Francisco a Oakland es va obrir el 1936 i el Pont del Golden Gate el 1937. Durant la segona guerra mundial San Francisco va ser el principal punt d'embarcament per a la guerra del pacífic.
El 1945 va tenir lloc en San Francisco la conferència que va donar lloc a la Organització de les Nacions Unides. La Carta de les Nacions Unides es va signar el 26 de juny.
En els anys 90 San Francisco es va convertir en un formiguer de noves empreses de tecnologia que s'acumulaven sobretot en la zona de 3rd Street fins a 6th Street. Empreses com Oracle Corporation o United Airlines són originàries de San Francisco. Al ser la ciutat més propera a Silicon Valley serveix d'atractiu per a moltes noves empreses que prefereixen treballar en un nucli urbà.
edita Barris
- Castro
- ChinaTown
- Cow Hollow
- Fillmore
- Financial District
- Fisherman's Wharf
- Haight Ashbury
- Marina
- Mission Bay
- Nob Hill
- New Fillmore
- Pacific Heights
- Potrero
- Presidio
- Richmond
- Sea Cliff
- South of Market (Soma)
- Showplace Square
- Sunset
- Telegraph Hill
- Tenderloin
- Twin Peaks
- Western Addition
edita LLocs d'interès
- Presó d'Alcatraz
- Pont del Golden Gate.
- Fisherman's Wharf. Port Turístic de la Ciutat
- Lombard Street
- Chinatown
- Japantown
- San Francisco Museum of Modern Art
