Sant Fruitós de Bages és un municipi de la comarca del Bages.
El municipi s'estén a la dreta del Llobregat, al voltant del riu d'Or, afluent del primer, a 4 km al nord-est de Manresa. El terreny és predominantment pla només accidentat per la serra de les Brucardes, al sud-est, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí (363 m). El nucli històric del poble conserva la seva disposició genuïna medieval, amb concentració de les cases al voltant del temple, formant una sagrera. Les darreres dècades s'ha produït un important eixamplament del nucli urbà cap a noves zones urbanitzades, així com un creixement del sòl industrial i comercial al costat de l'eix del Llobregat.
El municipi s'ha convertit en un autèntic nus de comunicacions. Al terme municipal hi conflueixen l'autopista provinent de Barcelona, l'eix del Llobregat en direcció a la Cerdanya i l'eix Transversal que uneix Girona i les comarques de ponent. Aquesta situació suposa que Sant Fruitós de Bages es troba en una situació equidistant de les principals poblacions i ciutats de Catalunya i, a més, amb accessos directes a les grans vies de comunicació per carretera.
L'indret i l'església de Sant Fruitós de Bages són documentats des d'abans de mitjan segle X. La dedicació de l'església a Sant Fruitós deriva de la presència d'unes relíquies d'aquest bisbe i màrtir tarragoní en aquesta població.
El municipi fou el resultat de l'agregació de les parròquies d'Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle, Sant Fruitós de Bages i Claret, que tenien en comú el seu veïnatge i la seva dependència del monestir de Sant Benet de Bages.
Potenciada per la proximitat amb Manresa, Sant Fruitós és un important centre industrial i poble dormitori per a molts treballadors ocupats en la indústria, comerç i serveis de la ciutat. És també centre d'estiueig i de segona residència amb els nuclis de Pineda de Bages, les Brucardes i la Rosaleda.
edita Llocs d'interès
edita Festa patronal
La festa local se celebra el 21 de gener.
edita Ciutats agermanades
edita Demografia
El destacat creixement de l'activitat econòmica del municipi i de la comarca en general ha estat decisiu per al seu desenvolupament demogràfic, havent més que quatriplicat la seva població en els darrers 50 anys, passant dels 1.674 habitants del 1940, als 7.199 de 2006.
Evolució demogràfica
|
|
|
|
|
|
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
edita Enllaços externs
|