Sant Sebastià.html

Aquest article tracta sobre Sant Sebastià, capital de Guipúscoa (País Basc). Per a altres significats, vegeu «Sant Sebastià (desambiguació)».


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de de Guipúscoa

Pont de María Cristina

Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
• Mancomunitat Espanya
CA Basca
Guipúscoa
Donostialdea
Donostia-San Sebastián
Mancomunidad de San Marcos

Gentilici Donostiarra

Predom. ling.

Basc

Superfície 60,89 km²

Altitud 6 m

Població (2006)
• Densitat 183.536 hab.
3.014,22 hab/km²

Coordenades 43° 19′ 17″ N 1° 59′ 8″ OCoordenades: 43° 19′ 17″ N 1° 59′ 8″ O

Distàncies 103 km de Vitoria-Gasteiz
18 km de França
571 km de Barcelona

Sistema polític
Nuclis
• Alcalde: 12
Odón Elorza (PSE-EE/PSOE)

Codi postal 200XX

Festes majors Tamborrada
del 15 al 20 de gener

Agermanament Marugame, Japó
Plymouth, Anglaterra
Reno, Estats Units
Trento, Itàlia
Wiesbaden, Alemanya
Daira de Bojador, Sàhara
Batumi, Georgia

Web

http://www.donostia.org

Sant Sebastià (Donostia en basc, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia-San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Les seves principals activitats econòmiques són el comerç i el turisme^[1] esdevenint una de les destinacions turístiques més importants de l'Estat espanyol.

edita Història^[2]

Si bé es desconeix de manera exacta la seva fundació, la primera dada l'aporta un fals document de l'any 1014 de Sanç III, segons el qual el monestir de Sant Sebastià es posa en mans de l'abat de Leyre i bisbe de Pamplona. Aquest document serà confirmat, el 1101, pel rei (Pere I, rei de Navarra i Aragó).

Als segles XI i XII, el monestir de Sant Sebastià l'Antic no només era el centre espiritual de la zona sinó que també ho era de la naixent vida social i administrativa, que, amb el temps hauria cristal·litzat en un municipi, si no hagués estat pels conflictes que hi va haver.

Sant Sebastià va ser fundada cap al 1180 per Sanç VI de Navarra (el savi), rei de Navarra, rebent el títol de Ciutat el 1662 pel rei Felip IV. Fins a la seva fundació només hi havia petites zones residencials al barri de l'Antic, a la Part Vella i a la vall de l'Urumea, emprenent fins al segle XV un lent procés de creixement.

Fins al segle XIX, que marca un abans i un després en la història de la ciutat, la ciutat continua un procés de consolidació i creixement.

Basílica de Santa María (segle XVIII), a la Part Vella

Després d’un breu període entre 1821 i 1844, és la capital del territori històric de Guipúscoa des de 1854. Sobre aquestes dates, i amb l'enderrocament de les muralles que tancaven la Part Vella, es dóna inici al desenvolupament dels eixamples que formaran l'Àrea Romàntica de la ciutat. Així mateix, i com a conseqüència de la Revolució Industrial, es dóna pas a un procés industrialitzador, si bé la principal força de l'economia donostiarra serà el comerç. El procés d'expansió cap al sud, mitjançant el citat eixample (Eixample de Cortázar) serà el que configuri l'arquitectura donostiarra de la Belle Époque i doti a la ciutat del seu actual atractiu arquitectònic.

D'aquesta etapa són tots els edificis destacats de la ciutat (a part dels presents a la Part Vella, els més antics), com la catedral del Bon Pastor, l'Escola d'Arts i Oficis (actual seu de Correus) i l'Institut Peñaflorida (després ocupat per l'Escola d'Enginyers Industrials i avui dia pel centre Cultural Koldo Mitxelena), el Palau de Miramar, el Teatre Victòria Eugènia, l'Hotel Maria Cristina, les viles del Passeig de França o l'estació del Nord, així com la resta d'edificis de l'Àrea Romàntica, tots ells amb un marcat estil francès que va fer creditora a Sant Sebastià de l’alies de Petit París o París del Sud.

Vista lateral del Museu Municipal de San Telmo

Gràcies a la renovada i elegant estètica de la ciutat, en el període comprès entre 1880-1950, Sant Sebastià va ser la ciutat d'estiueig per excel·lència de l'aristocràcia: la Reina Maria Cristina, Victòria Eugenia, el Rei Alfons XIII, la Duquessa d'Alba..., el que la va convertir en una de les ciutats turísticament més importants del nord de la península i amb cert renom a nivell europeu.

Al 1955 es va iniciar el segon i més important procés d'eixample de la ciutat, anomenat Eixample d'Amara, donant lloc a un barri del mateix nom (que feia referència a les maresmes que hi havia en aquest terreny abans de la seva construcció). Un dels primers passos en la construcció de l'eixample va ser el trasllat de l'Escola d'Arts i Oficis i Comerç, situada al centre, a unes escoles de nova construcció, així com el de l'Institut Peñaflorida, passat a denominar-se Institut Usandizaga en la seva secció femenina. Pot considerar-se que el procés de consolidació del barri d'Amara va finalitzar l’any 1993, amb la construcció de l'Estadi d'Anoeta i la renovació total de la ciutat esportiva de la ciutat (situada a Amara).

Després d'ambdós eixamples, la ciutat va consolidar el seu eix principal, al voltant del qual continua expandint-se encara que a un ritme molt menor. Avui les prioritats de la ciutat són la millora de les infraestructures (potenciació de l'aeroport, millors comunicacions ferroviàries, millora de les carreteres) i el mantenir i potenciar el turisme, principal font d'ingressos.

edita Denominacions

Museu Municipal de San Telmo (s. XVI; convent reconvertit a museu al 1932)

San Sebastià ha tingut diverses denominacions al llarg de la seva història, i encara avui existeixen diverses formes d’anomenar-la:

Donostia: És el nom de la ciutat en èuscar. Deriva del llatí, de Domini Sebastiane, vocatiu de Dominus Sebastianus, altra forma usual de referir-se als sants. Donostia ha estat una denominació tradicional però no oficial i està molt estesa, prova d'això és que el gentilici dels habitants de la ciutat és precisament donostiarra (tant en castellà com en èuscar).

Donosti: Variant de Donostia. Com la -a final del èuscar és un article, aquesta vocal es perd al referir-se a substantius indeterminats, com en noms de pobles i ciutats. Tot i això, existeix un grup de substantius (comuns i propis) que la -a final es considera orgànica, com en el cas de Donostia. Per això, en principi és incorrecte eliminar la -a final, encara que Donosti sigui molt habitual, i especialment al parlar en castellà.

San Sebastián: És el nom de la ciutat en castellà. El seu origen es deu a un monestir consagrat a Sant Sebastià que es trobava a l'actual ubicació del barri de L'Antic. Com ja s'ha dit, la vila medieval va ser fundada pel rei navarrès Sanç III, cap al 1180 a les proximitats del monestir i aquest va establir en la carta-poble que la vila s’anomenés per això San Sebastián. Com que el document estava redactat en llatí el nom que apareix esmentat és el de Sanctus Sebastianus, que evolucionaria en fins a donar el nom de Sant Sebastià. San Sebastián ha estat el nom oficial de la ciutat fins al 1980. És el nom més conegut internacionalment i del que deriven les denominacions de la ciutat en altres idiomes; però no ha estat la denominació més usada pels seus habitants al llarg de la història.

Donostia-San Sebastián: És la denominació oficial de la ciutat des de l’any 1980. Està present en els documents i indicacions oficials.

Imatge del port de Sant Sebastià al 1890 amb la Badia de la Concha al fons.

La Bella Easo o Easo: És una denominació sorgida per la creença en els segles passats que l'antiga ciutat romana de Oiasso o Easo es trobava a la ubicació de la moderna Sant Sebastià. El gentilici easonense utilitzat com variant culte de donostiarra i actualment en desús derivava d'aquesta creença. Recents troballes arqueològiques confirmen que l'antiga Oiasso es trobava a Irun i no a Sant Sebastià. Com herència del nom Easo, el codi IATA de l'Aeroport de Sant Sebastià és EAS.

Irutxulo o Hirutxulo: Significa «tres forats» en èuscar i és el nom que els pescadors donaven a Sant Sebastià, ja que des del mar la ciutat es veia com tres entrades o forats: el format entre el mont Igueldo (en basc Igeldo mendia) i l’Illa de Santa Clara, el situat entre Santa Clara i el mont Urgull, i el situat entre Urgull i el mont Ulía.

Sanse: és una forma col·loquial de denominar a la ciutat que deriva de San Sebastián

edita Clima

Climograma de la ciutat

Sant Sebastià, que posseeix un clima atlàntic, és una de les ciutats més plujoses de la península Ibèrica. Les pluges són abundants durant totes les estacions de l'any, especialment a la tardor, sent els problemes de subministrament d'aigua inexistents. Les precipitacions en forma de neu són escasses (menys d'una a l'any). Són relativament habituals les galernes. A principis d'octubre solen donar-se el que els donostiarres anomenen «Marees Vives», marees de gran onatge.

Les temperatures són suaus i temperades (amb una mitjana de 15ºC), encara que en els mesos de juny a setembre la gran quantitat d'humitat (situada entorn d'un 65%-70% la major part dels dies de l'any) provoca sensacions tèrmiques de major calor.

edita Demografia

Evolució demogràfica de la ciutat 1900-2005

La població de Sant Sebastià va créixer de manera progressiva al llarg del segle XX. Entre 1900 i 1930 el creixement va ser regular, passant a duplicar-se en tot just 35 anys (1930 - 1965). Aquest destacat creixement demogràfic es va veure atenuat per un menor creixement a partir de la dècada dels anys 70, arribant a reduir-se la població per primera vegada al segle a la fi dels anys 80, com a conseqüència de la caiguda generalitzada de la natalitat. ^[3]

El creixement actual de la població és lent, si bé el fenomen de la immigració, encara incipient a la ciutat (els immigrants, al 2006, arriben al 5% dels empadronats, segons la Societat de Foment de l'Ajuntament de Sant Sebastià), pot incidir en un repunt del creixement demogràfic. Segons les últimes dades, de l'1 de gener del 2005, la població total se situa en 182.930 habitants, dels quals 96.822 són dones (53%) i 86.108 homes (47%).^[4].

edita Barris

Vista del pont del Kursaal, amb l'Hotel María Cristina (esquerra) i el Teatre Victoria Eugenia (dreta) al fons, des del riu Urumea

El Pont de María Cristina, amb l'Estació del Nord i la Tabacalera al fons

Vista del Carrer Reina Regente, davant del Teatre Victoria Eugenia

Vista de la badia de la Concha des dels jardins de Alderdi Eder, davant l'Ajuntament

Vista de la Badia de la Concha

Vista de la badia de La Concha des de el mont Igueldo

Vista de la seu de la Diputació de Guipúscoa a la Plaza de Guipúzcoa

A l'Avinguda de la Libertad, principal arteria econòmica i comercial de la ciutat, tenen seus i oficines 19 entitats bancàries

Aiete: Barri eminentment residencial del centre de la ciutat. En aquest barri es troben el Palau de Aiete (al Parc de Aiete) i el Palau de Arbaizenea. A la zona de Miramón, que limita amb el municipi de Hernani, hi ha el Parc Tecnològic de Sant Sebastià.

Alça: És el barri més densament poblat de la ciutat. D'origen rural, va experimentar un gran creixement durant els anys 60 a causa de la immigració. Es va integrar a Sant Sebastià com barri al 1939. El seu nucli de població més important és la zona d'Herrera, que limita amb el municipi de Pasajes.

Amara nou: Principal barri residencial de la ciutat, es va construir mitjançant un eixample cap a la dècada dels 60. Al sud d'aquest barri es troba la ciutat esportiva de Anoeta, que inclou l'Estadi Municipal d'Anoeta (Real Societat)

Amara vell: Barri sorgit a la fi del segle XIX amb el desenvolupament del ferrocarril. Els veïns d'aquest barri presenten una de les edats mitges més altes de la ciutat.

Antic: En aquest barri va sorgir el primer assentament humà de la ciutat. Inicialment poblat per obrers, avui compleix funcions de barri residencial, així com d'allotjament turístic en la seva zona més propera a la Badia de la Concha.

Añorga: Barri situat en la perifèria de Sant Sebastià, a mig camí del municipi de Lasarte. Està separat del nucli urbà i les comunicacions amb aquest són problemàtiques a causa de la carretera N-1.

Ategorrieta-Ulia: Barri residencial format per viles senyorials, ocupades quan sorgien per la població acomodada de la ciutat.

Bidebieta: Es tracta d'un dels barris més nous de la ciutat. Limítrofa amb Pasajes, és objecte de diverses reformes estructurals destinades a millorar la seva qualitat de vida i serveis.

Centre: Neix a mitjans del segle XIX (després de l'enderrocament de les muralles al 1864) i és fruit de la fusió de dos projectes signats pels arquitectes Cortázar i Saracibar. Del primer es va prendre el plànol general i del segon el Boulevard d'unió entre la part vella i el nou eixample. Sobre aquest primer projecte es van realitzar nombroses variacions (com la plaça del Bon Pastor, per a donar recer a la nova església de la mateixa denominació; el carrer Prim, el carrer Easo, etc. En aquesta zona es va situar el centre de la ciutat i el Km 0 de les carreteres guipuscoanes (en l'encreuament de l'Avinguda de la Llibertat, una dels carrers més importants de la ciutat i el seu centre econòmic, amb el carrer Hernani). El seu plànol ortogonal o en quadrícula és típic del Modernisme, que organitza els edificis en quadrícules i carrers perpendiculars. De fet, es considera que el centre de Sant Sebastià és comparable, en termes arquitectònics, amb el de Barcelona, Bilbao o París.

Egia: Separat del centre de la ciutat per les vies del ferrocarril, en ell es troben el parc de Cristina Enea i el Cementiri de Polloe. L'antic camp de futbol d'Atocha estava situat en aquest barri.

Gros: Barri amb molta activitat comercial situat en la riba aquest del riu Urumea. L'ampliació de la platja de Gros (Zurriola) i la creació del Palau de Congressos i Auditori Kursaal l'han revitalitzat econòmica i socialment.

Ibaeta: Zona en expansió, tant per a usos industrials com d'habitatge. En aquest barri se situa el campus universitari de la Universitat del País Basc i el campus tecnològic (Tecnun) de la Universitat de Navarra.

Igueldo: Barri allunyat del nucli urbà i situat en el mont del mateix nom. Un autobús urbà regular el comunica amb el centre de la ciutat. En el seu vessant existeix un parc d'atraccions del mateix nom, construït a principis del segle XX. Des del punt més alt del barri s'obté la més cèlebre i completa vista de la badia.

Intxaurrondo: Dividit en les seves parts vella i nova, concentra gran part de la població donostiarra.

Loiola: En aquest barri es troba la Caserna Militar. Les riberes del riu Urumea a l'altura de Loiola es troben en procés de construcció d'una ampliació del seu nucli residencial.

Martutene: Barri en el qual es troba la presó del mateix nom. Està sent, juntament amb Loiola, objecte de reformes i millores.

Miraconcha: El privilegiat marc en el qual es troba (enfront de la Badia de la Concha) ha condicionat la seva configuració, des de finals del segle XIX, com una zona residencial de luxe. Està ocupada, en la seva major part, per palauets envoltats d'espais verds. La seva creació respon a la demanda de residència secundària de qualitat de la població que estiuejava en aquestes dates a Sant Sebastià i de les seves classes nobiliàries. En aquesta zona es troba el Palau Municipal de Miramar.

Miramón: Limitant amb el municipi d'Hernani, en aquest barri es troba el Parc Tecnològic de Sant Sebastià.

Part Vella: És el segon barri més vell de la ciutat després de l'Antic i on es troba el port pesquer. Segons una antiga tradició, els seus habitants es divideixen en joxemaritarras (els nascuts al costat de l'Església de Santa María) i Koxkeros (els nascuts al costat de l'Església de San Vicente). Des d'aquest barri es té accés al mont Urgull.

Zubieta: Aquest barri es troba dividit entre els termes municipals de Sant Sebastià i Usúrbil. En ell es troben les instal·lacions esportives de la Real Societat de Futbol, així com l'Hipòdrom de Sant Sebastià.

edita Enclavaments

Vista del Carrer Alfonso VIII desde la Plaça de Bilbao, amb la catedral del Bon Pastor al Fons (Àrea Romàntica)

Sant Sebastià posseeix tres enclaus:

Urdaburu: Situat al costat de la frontera navarresa.

Zubieta: Barri compartit amb Usurbil.

Landarbaso: Terreny situat al costat d'Astigarraga, on s'està planificant construir una incineradora de residus sòlids.

A més, d'aquets enclavaments, l'Ajuntament de Sant Sebastià posseeix la finca de Artikutza, situada en territori navarrès, dintre del terme municipal de Goizueta. En ell hi ha un embassament (és el punt més plujós de la península Ibèrica) i té un gran valor ecològic^[5], sent la seva superfície de 37 km² (més de la meitat que la resta de la ciutat).

edita Transports

Autobusos urbans: L'únic i principal mitjà de transport públic de Sant Sebastià són els autobusos urbans. D'aquest servei se n'encarrega, des de 1886, la Companyia del Tramvia de Sant Sebastià, de propietat municipal. Disposa de 21 línies que abasten tota la ciutat, més un servei especial al polígon industrial de Igara, quatre línies de microbusos i un servei de taxi bus per als barris alts o als quals no poden arribar els autobusos convencionals, així com sis línies nocturnes per als divendres i dissabtes de matinada i línies de reforç.

Autobusos interurbans: Per a arribar a Sant Sebastià existeixen nombroses línies, la majoria privades amb concessió pública, des de qualsevol punt de Guipúscoa. Així mateix, el mitjà de transport més emprat pels turistes que van exclusivament a Sant Sebastià és l'autobús. Diverses línies nacionals uneixen Sant Sebastià amb destinacions molt variades. L'estació d'autobús de totes aquestes línies interurbanes es troba a la Plaça Pío XII, del barri d'Amara. La precària instal·lació, de caràcter provisional, quedarà solucionada amb la construcció de l'estació intermodal de Riberes de Loiola, barri encara en construcció. En aquesta estació confluiran les diverses línies interurbanes d'autobús.

Carril bici: El carril bici, també anomenat bidegorri (camí vermell en euskera, per ser aquest el color del carril), és un dels mitjans de transport més emprats pels donostiarres. La xarxa de carrils bici supera els 25 quilòmetres, la proporció de metres de carril bici per habitant més alta d'Espanya (136,2 metres/habitante)^[6]. Està previst ampliar aquesta xarxa fins a arribar a una extensió suficient com per a poder recórrer amb bicicleta tota la ciutat.

Tren: Dues companyies públiques presten aquest servei: Euskotren a l'Estació d'Amara Vell i Renfe a l'Estació del Nord.

Estació del Nord: D'aquesta estació parteixen els trens de major recorregut. Així, hi ha dos trens Altaria diaris a Madrid, a més de diversos serveis diaris de Intercity i altres nocturns. També paren aquí els trens de rodalia de Renfe, que enllacen Sant Sebastià amb diversos pobles de Guipúscoa. A causa de l’enorme augment d'ús de la línia a Madrid (des de la substitució del Talgo que, des de 1964 fins a 2006, va prestar el servei, fet que va convertir la línia Sant Sebastià-Madrid en la més antiga de l’estat Espanyol), Renfe probablement opti per un reforç dels seus serveis en l'Estació del Nord. Està previst que a aquesta estació arribi el futur Tren d'Alta Velocitat (TAV).

Estació d'Amara Vell: D'aquesta estació parteixen els trens en direcció a França (la seva última estació és Hendaia, amb el que és habitual prendre aquest tren per a enllaçar amb el TGV direcció a París) i a Bilbao, si bé aquest últim recorregut fa parades en tots els pobles importants de la costa, amb el que el trajecte Sant Sebastià-Bilbao dura unes dues hores i quaranta minuts. Existeixen igualment trens directes a Bilbao.

A més d'aquestes dues estacions, l'estació intermodal encara per construir a Riberes de Loyola també disposarà d'una estació ferroviària, cosa que multiplicarà les possibilitats de transbord i enllaç amb altres destinacions i incidirà en un increment i millora dels serveis.

Aeroport de Sant Sebastià: L'Aeroport de Sant Sebastià, que es troba a la localitat fronterera de Fuenterrabía, disposa de vols diaris a Madrid i Barcelona, a més d'altres destinacions ocasionals. L'utilitzen unes 300.000 persones a l'any^[7]. L'absència de línies de baix cost, així com les seves reduïdes dimensions, limiten les possibilitats d'ús de l'aeroport, en el qual a partir de 2006 Iberia va perdre el monopoli que havia mantingut fins al moment al començar a operar Spanair. Després de descartar el Ministeri de Foment l'ampliació de la pista, les diverses institucions de Guipúscoa treballen per que el Govern es decideixi a ampliar-la ^[8].

edita Cultura

Vista elevada del Kursaal

Vista del Teatre Victoria Eugenia (1912)

edita Festival internacional de cinema

Cada any a mitjans de setembre, la ciutat acull a les figures més destacades del cinema en un dels Festivals de Cinema més importants del món, creat el 1953 i amb la màxima categoria (A) del circuit internacional de festivals de cinema de la FIAPF. Les estrelles s'allotgen a l'hotel més important de la ciutat, l'Hotel María Cristina, i les cerimònies es celebren al Kursaal, separat de l'hotel pel riu Urumea.

Abans de la inauguració del nou Palau de Congressos dissenyat per Rafael Moneo, les gal·les d'inauguració i clausura se celebraven al Teatre Victoria Eugenia (actualment en procés de restauració), mític escenari d'importants estrenes de Sarsuela.

Pel festival han desfilat les principals estrelles cinematogràfiques dels últims 55 anys. Entre elles cap assenyalar a Federico Fellini, Alfred Hitchcock, Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor, Orson Welles, Steven Spielberg, Luis Buñuel, Bette Davis, Robert Wise, Mel Gibson, Al Pacino, Michael Douglas, Catherine Zeta-Jones, Anthony Hopkins, Johnny Depp, Robert De Niro o Woody Allen, la pel·lícula de les quals Melinda & Melinda (2004) va tenir la seva estrena mundial al Festival. Molts dels esmentats, inclòs Allen, van rebre el Premi Donostia, guardó anual del festival de reconeixement a la seva carrera cinematogràfica.

edita Música

Els principals festivals de música de la ciutat són els següents:

Festival de Jazz de Sant Sebastià: El Festival de Jazz de Sant Sebastià, també conegut com Jazzaldia, va ser creat al 1965 i actualment és un dels principals d'Europa. La crítica coincideix a assenyalar un constant i progressiu increment de la seva qualitat.

Quincena Musical: La Quinzena Musical, creada al 1939, és un festival dedicat a la música clàssica. Durant la seva prop de mes i mig de durada hi ha concerts diaris tant al Kursaal com en altres escenaris, com ara Chillida-Leku.

En quant el que a agrupacions musicals es refereix, dues de rellevància nacional i internacional tenen la seva seu a Sant Sebastià:

Orquestra Sinfònica d'Euskadi: La seva seu central està situada prop de la ciutat sanitària i el Parc Tecnològic.

Orfeó Donostiarra: Una de les més importants formacions corals del món. La seva seu està situada a la Part Vella.

edita Donosti Sound

El característic estil suau i melòdic del reeixit pop-rock creat per grups musicals sorgits a la ciutat durant les dècades dels 80 i els 90 s'ha vingut a anomenar Donosti Sound o So Sant Sebastià. Duncan Dhu (Mikel Erentxun i Diego Vasallo), 21 Japonesas, Le Mans, La Buena Vida, Álex Ubago o La Oreja de Van Gogh són alguns dels grups sorgits a Sant Sebastià entorn d'aquest estil musical, inequívocament marcat per la climatologia grisa i la fisonomia aburgesada de la ciutat.

edita Equipaments culturals

L'Ajuntament de San Sebastià, antic casino, desde Alderdi Eder

Cases de Cultura: De titularitat municipal, es tracta de centres culturals dotats de biblioteca, sales de conferències i altres equipaments distribuïts pels diferents barris de la ciutat. És també municipal l'Escola de Música i Dansa, que ofereix ensenyaments no reglats.

Biblioteca Central: Situada a l'Ajuntament, es tracta de la biblioteca més ampla de gestió municipal.

Centre Cultural Koldo Mitxelena: De titularitat provincial, es tracta del més important equipament cultural de Sant Sebastià. Disposa de biblioteca, videoteca, fonoteca, hemeroteca, sales d'exposicions, sales d'estudi i sales de lectura.

Biblioteca del Conservatori Francisco Escudero: Posseeix una notable biblioteca musical. Disposa, així mateix, d'un dels fons històrics més importants del país, que es troba íntegrament digitalitzat.

Aquarium: L’Aquarium de Sant Sebastià està situat al moll, al costat del Passeig Nou. Posseeix una rellevant col·lecció històrica, així com una moderna ampliació amb un passadís que recorre una gran peixera.

El Kursaal desde l'oest del riu Urumea, a la seva desembocadura

Museu Sant Telmo: De titularitat municipal i situat en un antic convent del segle XVI.

Tabacalera: Antiga fàbrica de tabac i futura seu del Centre Internacional de Cultura Contemporània.

Palau de Congressos i Auditori Kursaal: Important sala de congressos, espectacles i concerts dissenyada per Rafael Moneo.

Plaça de Toros de Illumbe:' Situada al costat de la ciutat esportiva d’Anoeta, a més dels toros acull els partits de l'ACB del Bruesa GBC i concerts multitudinaris.

edita Gastronomia

Vista de la Badia de la Concha desde el mont Igueldo

Es diu que Sant Sebastià és la ciutat del món amb major nombre d'estrelles Michelin per metre quadrat. De fet, és l'única ciutat del món, juntament amb París, que posseeix tres restaurants amb tres estrelles, la màxima qualificació.^[9] Així doncs, la gastronomia és un dels principals atractius turístics de la ciutat. Com representants de la nova cuina basca, prestigiosos cuiners com Juan María Arzak, Pedro Subijana, Martín Berasategui o José Juan Castillo (els tres primers amb les tres estrelles Michelin ja comentades) tenen els seus restaurants a Sant Sebastià. També són molt populars els bars de pintxos de la Part Vella, com ja s'ha assenyalat, obres d'art culinàries en miniatura.

edita Festivitats

Imatge del dia de la Tamborrada

La principal festa de la ciutat és la Tamborrada, que se celebra el 20 de gener, dia de Sant Sebastià. La nit del 19 al 20 de gener la Plaça de la Constitució de la Part Vella s'omple de donostiarres, per a realitzar la hissada de la bandera i començament de les festes. Al llarg del matí del dia 20 desfila la Tamborrada Infantil, amb més de mig centenar de companyies infantils de centres escolars de Sant Sebastià i al llarg de les 24 hores que dura la festa circula mitja centena de tamborradas d'adults. El dia 20 a les dotze de la nit, la Unión Artesana arria la bandera en la Plaça de la Constitució com fi de festa. Es tracta d'una festa amb arrels històriques sorgida a la fi del segle XIX. La música que s'interpreta, que inclou l'himne de la ciutat (Marxa de Sant Sebastià, la lletra de la qual va ser obra de Serafí Baroja), va ser escrita per Raimundo Sarriegui, originalment per a piano, sent adaptades posteriorment per a banda).

Catedral del Buen Pastor, construïda al 1897

A l'agost, durant la setmana que incorpora el dia 15 (l'Assumpció), se celebra la Setmana Gran donostiarra, la festa estiuenca i turística de la ciutat. Entre les diverses activitats que s'organitzen, està el Concurs Internacional de Focs Artificials de Sant Sebastià. Cada nit d'aquesta setmana cadascuna de les cases pirotècniques participants, totes elles arribades de diferents parts del món, s'encarreguen de llançar els seus focs artificials des dels jardins de Alderdi Eder sobre la badia de La Conquilla. És un dels més importants certàmens pirotècnics d'Europa.

El 31 d'agost es recorda l'incendi que va arrasar la ciutat el 1813, durant la Guerra de la Independència, deixant en peus un sol carrer, la més antiga de la ciutat: el carrer 31 d'agost, a la Part Vella.

El 21 de desembre és el dia de Sant Tomàs. Durant aquest dia per tota la ciutat es poden veure llocs de productes artesanals entre els quals destaquen, per ser el menjar típic del dia, el talo, la xistorra (o txistorra, en euskera) i la sidra.

Els llocs en qüestió solen estar col·locats en llocs com la Plaza Gipuzkoa o la Plaça de la Constitució de la ciutat, i solen estar atesos per organitzacions o grups d'escolars.

edita Vida nocturna

Plaça del Buen Pastor, amb la Catedral a l'esquerra, San Bartolomé al fons, i les seus de Correos i Centro Cultural Koldo Mitxelena a l'esquerra

L'oci nocturn de la ciutat es centra principalment en tres punts: la Part Vella, les discoteques de la Badia de la Conquilla i els locals situats al costat de la plaça de toros de Illumbe.

A la Part Vella es concentren grups variats de joves de totes les edats, molts dels quals es desplacen a les discoteques de La Concha o a les de Illumbe amb el tancament dels bars d'aquesta zona. Les tres discoteques situades en la badia acullen a tot tipus de públic, si bé són considerades discoteques de públic amb alt poder adquisitiu. Aquestes tres discoteques acullen les festes del Festival Internacional de Cinema. A la zona de Illumbe, considerada insegura per trobar-se en una zona allunyada del nucli urbà, es troben les més grans discoteques de Sant Sebastià, a les quals acudeix un públic variat i nombrós. Al voltant del carrer Reis Catòlics, al costat de la catedral del Bon Pastor, han sorgit locals d'ambients diversos, en el que pot constituir el germen d'una nova zona d'oci nocturn per a la ciutat.

edita Educació

Segons dades de la Societat de Foment de l'Ajuntament, gairebé el 70% dels donostiarres té estudis similars o superiors al batxillerat. El 26,6% disposa d'algun títol universitari o d'estudis tècnics.^[10].

Al marge dels nombrosos col·legis privats de caràcter religiós i laic i de les escoles i instituts públics, dependents del Govern Basc, la tradició musical de la ciutat posa en relleu el Conservatori de Música Francisco Escudero, creat l’any 1879 i pel qual han passat alguns dels més importants compositors i músics espanyols del segle XX. En el que a l'ensenyament superior universitari es refereix, a la ciutat tenen presència tres universitats i un conservatori superior.

Universitat del País Basc: A Sant Sebastià es troba el Campus de Guipúscoa d'aquesta universitat pública.

Universitat de Navarra: Aquesta universitat privada situada a Pamplona imparteix al Tecnun de Sant Sebastià les enginyeries.

Universitat de Deusto: Construït l’any 1956, el Campus de Sant Sebastià imparteix diferents titulacions universitàries.

Musikene: Centre Superior de Música del País Basc, creat al 2002.

edita Esport

edita Instal·lacions esportives

Vista del port de la ciutat

La ciutat esportiva de Sant Sebastià, situada al barri d'Amara, és Anoeta, on es troba l'Estadi d'Anoeta (que va substituir, al 1993, l'Camp de Futbol Atotxa), el Velòdrom d'Anoeta, una piscina olímpica, una piscina d'oci, diverses pistes polisportives polivalents, un polisportiu, tres frontons, gimnàs, miniestadi, el Palau de Gel, un hotel, així com un circuit per a la pràctica de l'skate. Es tracta d'un dels complexos esportius més complets del país. Així mateix existeixen altres polisportius repartits pels respectius barris (Antic, Ibaeta, Gros,...). El Hipòdrom de Sant Sebastià, també anomenat Hipòdrom de Lasarte, està situat al barri de Zubieta. Es tracta d'un dels hipòdroms més importants de la península. Aquest va ser creat l’any 1916.

edita Clubs esportius

Real Sociedad: La Reial Societat de Futbol o "La Real", fundada al 1909 com successora directa del Club Ciclista de Sant Sebastià, és l'equip de futbol de la ciutat. Campió de la Lliga en dues ocasions, ha guanyat altres trofeus com la Copa del Rei i ha estat en diverses ocasions a les portes de guanyar altres campionats nacionals i Internacionals.

El camp de futbol de La Real és l'Estadi d'Anoeta, però els entrenaments es desenvolupen a les instal·lacions que el club posseeix a Zubieta.

Sant Sebastià GBC: El 23 de maig de 2006, al Polisportiu José Antonio Gasca d’Anoeta, l'equip de bàsquet de la ciutat, el Sant Sebastià Gipuzkoa Basket Club, va assegurar el seu ascens de la lliga LEB-1 de la lliga ACB, amb el que el bàsquet donostiarra va tornar a situar a un equip local en la principal lliga espanyola i segona més important del món.

edita Esdeveniments esportius

Clàssica de Sant Sebastià: Prova ciclista d'una etapa de durada que comença i acaba a Sant Sebastià (també anomenada Clàssica Sant Sebastià-Sant Sebastià). Pertany al UCI ProTour.

Bandera de La Concha: Prova d'embarcacions de rem de gran prestigi, potser la més important. El guanyador de l'edició de 2006 va ser Castro.

edita Turisme

El Peine del Viento, a les faldes del mont Igueldo al costat de la badia

Jacques Cousteau

Sant Sebastià és una de les ciutats més turístiques del sud d’Europa, activitat que li proporciona la major part del seu potencial econòmic. Per a satisfer aquesta demanda, la ciutat disposa de bons serveis i d'una curada estètica.

Un dels principals atractius turístics és la gastronomia, juntament amb els festivals d'estiu (Jazz, Cinema i Quinzena Musical). La Badia de La Concha, vorejada per la seva característica barana, és el símbol turístic de Sant Sebastià des que la reialesa espanyola la va començar a visitar amb regularitat en el segle XIX a causa de la qualitat de les aigües termals del Balneari de La Perla, situat a la mateixa platja. Al centre de la badia es troba la perla de la concha, que és la Illa de Santa Clara.

A més d'aquesta platja, la ciutat disposa de dues més: Ondarreta i la Zurriola. Al costat d’Ondarreta, i seguint fins al final el passeig que voreja la badia, s'arriba al Peine del Viento, un conjunt escultòric elaborat per Eduardo Chillida i convertit en un altre dels símbols de la ciutat. El singular Palau Municipal de Miramar, construït en estil anglès per la Casa Real espanyola al començament del segle XX i venut a l'Ajuntament als anys setanta, ofereix unes espectaculars vistes a la Badia, igual que el Parc d'Atraccions del Mont Igueldo, petit parc d'atraccions de principis del segle XX des del qual s'obtenen unes vistes esplèndides de la badia, que tanca per l'oest aquest turó.

Els passejos pel centre de la ciutat, l'Àrea Romàntica al costat del riu Urumea, els carrers principals de la qual estan totalment peatonalizats, són un altre dels punts forts de l'oferta turística de la ciutat. Són remarcables els edificis de la Diputació Foral de Guipúscoa (inspirat en l'edifici de l'Òpera de París), la catedral del Bon Pastor i els edificis de Correus i Centre Cultural Koldo Mitxelena, situats a la mateixa plaça, l'Ajuntament, el Museu de Sant Telmo, l'Església de Santa María i la parròquia de San Vicente a la Part Vella, el Teatre Victoria i l'Hotel María Cristina, l'Estació del Nord i les viles d'estil purament francès situades a la vora del riu.