Santa Pola.html



Santa Pola

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Vinalopó
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Vinalopó Elx
Gentilici	Santapoler, santapolera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	146971373,11
Superfície	58,6 km²
Altitud	6 m
Població (2007)   • Densitat	29.221 hab. 498,65 hab/km²
Coordenades	38° 11′ 35″ N, 0° 33′ 21″ O / <span class="geo-dec geo.html" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.19306 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.19306, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 38° 11′ 35″ N, 0° 33′ 21″ O / <span class="geo-dec geo.html" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.19306 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.19306, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Sistema polític Nuclis	1
Agermanament	Mazara del Vallo (Itàlia)
Web	www.santapola.com

Santa Pola és una població de la comarca del Baix Vinalopó.

La seua població el 1994 era de 16.506 habitants (santapolers) i el 2007 29.221. El terme municipal presenta una extensió de 58,6 km². Limita amb el terme d'Elx i amb la mar Mediterrània.

edita Història

El seu origen històric es remunta al Portus Illicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutat romana d'Illice (Elx). En l'època visigoda era coneguda com Port Elecem i el seu nom musulmà fou Port del Cap de l'Aljub, que va perdurar fins a mitjans dels segle XIV. No hi ha dades històriques sobre ella fins al 1556 en què es construí el Poble Nou de Santa Pola, prenent el nom de l'advocació de l'ermita d'algun caseriu, el que fa suposar que el nucli originari desaparegué.

El castell de Santa Pola es va construir el 1557 quan regnava Carles I, d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra els pirates berberescs. La seua eficàcia va permetre'n l'ampliació i enfortiment, la qual cosa l'ha mantingut fins a avui. El 1786 va passar a la Corona per cessió del marqués d'Astorga. Finalment, l'alcalde Antoni Múrtula, en assabentar-se de la intenció del ministeri de defensa de derrocar-lo, es va posar en contacte amb la reina Isabel II i va negociar-ne la propietat. Després de pagar la quantitat acordada, la fortalesa va passar a mans del consistori local. D'aquesta forma, i encara fins els nostres dies, el castell de Santa Pola és propietat del poble santapoler i s'ha convertit en el seu edifici més singular i representatiu.

En el segle XIX, novament per relació amb la corona borbònica, va rebre el títol de vil·la de mans del rei Alfons XII(1877).

edita Economia i natura

Port de Santa Pola

En el segle XX, a l'igual que en els seus orígens, segueix explotant la seua condició portuària la qual cosa li permiteix basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústria turística i la pesquera. És també molt important la indústria derivada de l'explotació de les |salines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona. Les Salines també mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declarat Parc natural pel govern valencià.

edita Llengua

Santa Pola és una localitat de predomini lingüístic valencià. La varietat dialectal que es parla és el català occidental i, dins aquest bloc, el subdialecte alacantí. Destaquen, com a elements lingüístics característics, la pèrdua de la d intervocàlica final (cansada = /cansà/); l'assimilació vocàlica (terra = /teɛrrɛ/); l'ús de la essa sonora en la terminació -ció (combinació = /combinazió/) i en les s finals de paraula seguides de vocal; lèxic autòcton (mamola, arritranco, avixirugo); etc. La parla de Santa Pola presenta, a més, alguns trets propis del català oriental. Aquest fet que provoca que, en moltes ocasions, la fonètica santapolera estiga més aprop dels parlars de Tarragona o Barcelona que dels de València.

El filòleg i eclesiàstic Antoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que seria el Diccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle XX, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana. En els nostres dies aquesta afirmació s'ha rectificat i ja es considera la veïna població de Guardamar com la localitat catalanoparlant més meridional de tot el territori.

edita Política

Les eleccions de 2007 donaren l'alcaldia al PP per majoria absoluta amb 16 regidors, el PSPV n'aconseguí 6, i el Compromís pel País Valencià 1.

Torre de Tamarit, situada a les Salines de Santa Pola.

edita Demografia

edita Cultura

La localitat alacantina compta, actualment, amb diversos col·lectius culturals que proporcionen al municipi uns mínims d'activitat social.

• Banda unió musical de Santa Pola Fou fundada en 1978 pel santapoler Manuel Marhuenda. Aquest any complirà el seu 30 aniversari amb un interessant bagatge musical: ha editat 2 cds (el primer dedicat al compositor local José Alfosea Pastor i, el segon, gravat en directe, amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent); ha realitzat un piromusical; concerts per Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, València, Madrid i un parell de gires per Galícia i França; ha presentat diversos espectacles musicals monogràfics, etc. Actualment, està dirigida per José Jaime Sempere Linares -professor del Conservatori professional d'Alacant- i compta amb un planter de més de 40 músics. Aquests dies es troba participant en diversos actes de Setmana santa tant a Santa Pola com a Elx. Per al proper mes de maig està previst l'enregistrament del 3r cd. En aquesta ocasió, un monogràfic de música festera servirà per celebrar els 25 anys de la Associació festero-cultural de moros i cristians de la localitat.

edita Referències

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Pola

• Web de l'ajuntament de Santa Pola
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis del Baix Vinalopó

Crevillent · Elx · Santa Pola