La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te.
Prové de la lletra Tâw que era última de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.
En català representa l'oclusiva alveolar sorda. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so /dʒ/ menys en els dialectes apitxats que sona com tx.
edita Significats de T
edita Símbols derivats
|