|
Compsognathus
Compsognathus (dels mots grecs kompsos/κομψος; "elegant", "refinat" o "delicat"; i gnathos/γναθος; "mandíbula"[1]) fou un petit dinosaure teròpode carnívor bípede. Tenia la mida d'un gall dindi i visqué fa aproximadament 150 milions d'anys, a principis de l'estatge faunal Titonià del Juràssic superior, en el que actualment és Europa. Els paleontòlegs n'han trobat dos fòssils ben preservats, un a Alemanya a la dècada del 1850 i un altre a França més d'un segle després. Moltes representacions populars encara descriuen Compsognathus com un dinosaure de la "mida d'una gallina" degut a la petitesa de l'exemplar alemany, considerat actualment la forma juvenil de l'exemplar francès, més gran. Compsognathus és un dels pocs dinosaures dels quals es coneix la dieta amb certesa: s'han trobat restes de petites sargantanes àgils dins l'estómac d'ambdós exemplars. Unes dents descobertes a Portugal podrien representar més restes fòssils d'aquest gènere.
continuació
edita
|
Horari d'estiu

L'horari d'estiu (també denominat DST, Daylight saving time o horari d'estalvi de llum diürna) és l'horari que obeeix a la convenció per la qual s'avancen els rellotges; el motiu és per aprofitar més la llum diürna, especialment quan aquesta es redueix als matins. Dit d'una altra manera, és el temps local que un país adopta per a una determinada part de l'any, que generalment es concreta en avançar en una hora l'horari estàndard oficial, o horari d'hivern. Les dates de començament i acabament del DST també varien però, generalment, a l'hemisferi nord comencen a les dues de la matinada del primer diumenge d'abril o l'últim de març, i finalitza a les dues de la matinada del darrer diumenge d'octubre. A l'hemisferi sud, les dates de començament i acabament són sis mesos més tard. Amb aquesta iniciativa, el temps oficial s'avança una hora a començaments de la primavera i es retarden de nou a la tardor de forma que les hores d'activitat s'acomoden millor a les hores de llum diürna; és a dir, no desaprofitar la llum mentre dormim.
continuació
edita
|
|
Cromatòfor
Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum. Poden trobar-se en diversos éssers vius com els amfibis, els peixos, certs crustacis i alguns cefalòpodes. Són els principals responsables del color de la pell, del color dels ulls en els animals ectoterms, i de la formació de la cresta neural al llarg del desenvolupament embrionari. Els cromatòfors ja madurs poden dividir-se en diferents classes segons el color que reflecteixen sota una llum blanca: xantòfors (groc), eritròfors (vermell), iridòfors (iridiscent), leucòfors (blanc), melanòfors (negre/marró) i cianòfors (blau). El terme també pot fer referència a les vesícules colorides associades a la membrana de certs bacteris fotosintètics.
continuació
edita
|
Expedició Endurance
L’Expedició Imperial Transantàrtica (1914–1917), més coneguda com Expedició Endurance , va ser l'última expedició important de l'edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida. Dissenyada per Sir Ernest Shackleton, aspirava a ser la primera a travessar per terra el continent antàrtic. Després que el 1911 Roald Amundsen arribés al Pol Sud, Shackleton va dir que la travessia del continent era l'"únic gran objectiu principal dels viatges antàrtics"[2]. L'expedició no va aconseguir complir aquest propòsit, però és recordada com una història èpica d'heroisme i supervivència.
Shackleton havia estat a l'Antàrtic entre el 1901 i el 1904 formant part de l'expedició Discovery del Capità Scott, i havia liderat l'expedició Nimrod entre 1907 i 1909.
continuació
edita
|